lunes, 28 de septiembre de 2009

VOCABULARI TEMA 2

Revolució Industrial
Procés accelerat que va caracteritzar el pas de les societats agràries de l'Antic Règim a una nova etapa de creixement econòmic i demogràfic autosostingut, basat en la producció industrial. El procés comporta un conjunt de canvis que significaren la desaparició de l'Antic Règim econòmic (predomini de l'economia agrària de base feudal-senyorial) i la implantació del capitalisme industrial. Fou el resultat d'una sèrie de revolucions paral.leles i interconnectades, que afectaren la població, l'agricultura, la tecnologia, el transport i el comerç i les indústries tèxtil i siderúrgica. Els fets més destacats foren l'ús de l'energia del vapor, la mecanització del sector tèxtil i el desenvolupament de la metal.lúrgia i del ferrocarril. La Revolució Industrial no es va limitar a canviar el sistema econòmic, sinó que va fer trasbalsar les idees i els comportaments, va transformar la societat i va canviar el règim polític dels estats. El fenomen s'inicià a Anglaterra des de mitjan segle XVIII i s'estengué per Europa Occidental, els Estats Units i el Japó al llarg del segle XIX.
Capitalisme
Sistema o mode de producció caracteritzat per la tècnica avançada, la propietat privada dels mitjans de producció i la recerca del benefici màxim.
Capitalisme industrial
Sistema econòmic basat en l'acumulació de capitals a través de la indústria i el comerç.
Capital
Conjunt dels mitjans de producció -edificis, màquines, diners, valors- que posseeix tota empresa o societat i que són susceptibles d'originar una renda de període en període..
Banc
Institució econòmica que pren fons a préstec (dipòsits, obligacions, etc) i que, en certs casos, crea diner per a facilitar fons a qui desitgi un préstec.
Els bancs són societats finaceres, algunes de les quals s'especialitzen en guardar els diners de particulars (bancs de dipòsit) o en concedir crèdits a llarg termini (bancs de negocis).
Societat Anònima
Empresa formada per l'aportació de capitals de diversos socis. Societat mercantil en què el capital està dividit per accions, totes del mateix valor, que poden ser venudes i, fins i tot, si l'empresa és gran, poden negociar-se en borsa. Les primeres societats anònimes sorgiren a la dècada de 1850.


Amb ell triomfa l'economia de mercat. Economia de mercat
Sistema de producció en què predominen les relacions mercantils. És pròpia dels estats capitalistes.
Llei de l'oferta i la demanda
Principi econòmic segons el qual si l'oferta d'un producte és superior a la demanda, el preu baixa i s'estimula el consum. En cas contrari, quan la demanda supera l'oferta, el preu puja i s'estimula la producció pels beneficis que genera. Segons la doctrina del liberalisme econòmic és l'única llei que ha de regir en el mercat.
Crisi de sobreproducció
Excés d'oferta d'un producte que no es ven, o es ven poc, perquè ja el posseeixen la major part dels qui el volen i tenen mitjans per obtenir-lo (la demanda)..


La Revolució Industrial presenta un conjunt de revolucions.
A partir de la segona meitat del segle XVIII hi ha un augment important de la població, especialment a les ciutats. Revolució demogràfica
Procés a través del qual es passa del cicle demogràfic antic, caracteritzat per l'estancament de la població, a un nou règim demogràfic caracteritzat pel creixement constant de la població. Aquest fenomen comença al segle XVIII i va comportar un fort augment de la població i una urbanització creixent. El concepte fa referència als profunds canvis demogràfics experimentats per les poblacions europees dintre el procés anomenat Revolució Industrial.
Cicle demogràfic modern
Règim demogràfic propi de les societats industrials en què la població presenta un ritme de creixement constant i sostingut, a causa del manteniment d'unes elevades taxes de natalitat i el descens progressiu de la mortalitat, per una millora de l'alimentació i, més endavant, pels avenços mèdics i sanitaris.
Èxode rural
Abandó del camp per una part de la població o per la totalitat. La poca flexibilitat tradicional de l'economia agrícola hi fa difícil l'absorció d'un creixement demogràfic, fins i tot feble, i sempre s'han donat situacions episòdiques d'emigració, en general cap a les ciutats. La Revolució Industrial produí un creixent desequilibri econòmic i de nivell de vida general entre la ciutat i el camp. L'atracció de la ciutat, ateses les millors perspectives del sistema de vida urbà, absorbí, no solament l'excedent demogràfic rural, sinó d'altres persones; la població rural perdé l'equilibri i entrà en un procés irreversible de despoblament. La despoblació del camp dóna lloc a una reestructuració racional de l'agricultura i a un augment de la renda per càpita que pot neutralitzar l'atracció urbana, però generalment succeeix el fet contrari: l'èxode és selectiu, i els qui se'n van són els joves i els més emprenedors, amb la qual cosa la vida social i econòmica decau i s'intensifica l'emigració. L'èxode rural és un procés antic i ja pràcticament acabat als països industrialitzats. Només la urbanització del camp pot aturar-ne la despoblació. A la llarga, l'èxode permet la modernització de l'economia agrària.
Urbanització
Fenomen consistent en la creixença accelerada de les ciutats en població i en superfície i en l'expansió dels modes de vida urbans. Encara que apareix en fases històriques diverses, l'explosió urbana contemporània és un dels elements de la revolució demogràfica que, a les àrees de cultures europees, va lligada amb la Revolució Industrial. Alhora, a partir d'un ritme en el creixement de la població urbana, s'ha produït una ruptura que ha modificat qualitativament el paisatge urbà i el circumdant, ha estès els sectors econòmics secundari i terciari i ha relegat el primari a posicions marginals.
.


El camp també va conèixer notables canvis. Revolució agrària
Procés a través del qual l'agricultura tradicional, d'autoconsum, amb escassa productivitat i ús de tècniques de conreu endarrerides, esdevé una agricultura capitalista, orientada al mercat, gràcies a la progressiva modernització tècnica i a una sèrie de canvis jurídics que permeteren eliminar el feudalisme del camp i assegurar la màxima explotació dels camps.
Agricultura moderna
Agricultura capitalista, orientada al mercat.


Deixant enrere els vells sistemes de conreu. Rotació de conreus
Sistema de conreu consistent a alternar els conreus anuals sobre la mateixa terra. Generalment se sembra només una part de la terra deixant l'altra en guaret per sembrar-hi l'any següent (rotació biennal) o al cap de dos anys (rotació triennal).
Guaret
Terra de conreu que es deixa sense sembrar durant un any o més per deixar-la reposar.
Policultiu
Cultiu de diversos productes, en una mateixa zona, destinats a alimentar la població local.


El gran canvi jurídic va venir amb la possibilitat de tancar els camps. Enclosures
Mot anglès que vol dir "tancament, clos, tancat" i es refereix a les tanques que els propietaris col.locaven al voltant dels seus camps per garantir-ne la privacitat. A Anglaterra les enclosures acts ("lleis de tancats") van permetre tancar els camps als vells i nous propietaris per a que poguessin explotar-les. El procés de tancament començà a partir del segle XVI i afectà les terres de conreu (fins llavors explotades amb el sistema d'openfields -camps oberts-), els boscos i els prats comunals. D'aquesta manera, es consolidà la propietat privada en detriment dels pagesos pobres que es vegeren desproveïts dels usos tradicionals (pastura de ramats, recollida de llenya per a l'hivern, etc.) que feien de les terres ara privatitzades.


Cosa que va permetre de desenvolupar una nova agricultura. Excedent
Allò que sobra de la producció un cop s'ha consumit el necessari per sobreviure. A l'època industrial l'excedent és la part del producte social que sobrepassa el valor dels factors de producció emprats per obtenir-lo.
Monocultiu
Cultiu d'un sol producte molt rendible comercialment, en extenses zones d'un país determinat.
Rotació de conreus
Tècnica de conreu basada en l'alternança ordenada de diferents conreus en un mateix terreny, per tal d'obtenir el màxim rendiment i evitar, alhora, el guaret i l'esgotament del sòl. La rotació de conreus ha passat a un lloc secundari a causa de l'evolució dels adobs i de la maquinària agrícola.
Sistema Norfolk
Sistema aplicat primerament en el comtat de Norfolk (Anglaterra) que consisteix en l'abandonament de la rotació triennal i la substitució del guaret pel conreu de llegums i de cultius herbacis. Aquest nou sistema significava un augment de la producció, perquè augmentava 1/3 la superfície conreada. A més, els nous conreus herbacis van permetre disposar d'aliments per als ramats durant tot l'any, amb la qual cosa la ramaderia va experimentar un increment molt important. Aquest augment va permetre, al seu torn, utilitzar adobs d'origen animal, que reconstruïen la riquesa nutritiva del sòl i en milloraven la productivitat.

Apareixen noves tècniques i noves fonts d'energia.
Parlem d'una autèntica revolució tecnològica. .
Maquinisme
Introducció generalitzada, progressiva i a gran escala de màquines en el procés de producció. La Revolució Industrial significà un trasbalsament molt fort de les formes de producció de béns, puix que introduí l'ús generalitzat d'artefactes mecànics que aconseguien d'estalviar mà d'obra, ja fos actuant com a complement de l'activitat productora de l'home, ja fos substituint-lo totalment, si més no en unes fases molt concretes de la fabricació d'un bé determinat. El maquinisme s'inicià juntament amb la revolució industrial, o sia, a partir del s XVIII, bé que, com a element bàsic de la formació de tota la producció manufacturera i de les indústries bàsiques, no fou fins al s XIX que sorgí com a característica definidora d'una època, amb la generalització de l'ús de les màquines de vapor.
Màquina
Conjunt més o menys complex de peces sòlides (eixos, rodes, barres, etc) que serveix per a transformar un tipus d'energia en treball o en un altre tipus d'energia, o bé per a aprofitar l'acció d'una força per tal de produir certs efectes.
Màquina de vapor
Màquina tèrmica de funcionament alternatiu que utilitza el vapor d'aigua com a substància de treball i que transforma una part de l'energia interna del vapor en energia mecànica.


També una revolució comercial. Revolució comercial
Procés a través del qual s'amplia l'àmbit comercial. Per a poder vendre la producció en massa que caracteritza l'agricultura i la indústria modernes, va caldre ampliar els mercats locals i comarcals de l'Antic Règim i consolidar un mercat molt més ampli i homogeni. Fou la resposta a la necessitat creixent de trobar nous canals de distribució dels productes. La recerca de consumidors-compradors, va obligar a obrir mercats nous, tant a l'interior del país (articulació del mercat nacional) com a l'exterior (comerç internacional o mundial). La revolució comercial fou possible gràcies a la millora i l'augment dels mitjans de transport (revolució dels transports), entre d'altres factors.
Mercat
Lloc on es compra i ven un producte. Cal distingir entre mercat interior o nacional, el que està dins el marc de les fronteres d'un Estat, i mercat exterior, el que es dóna amb altres Estats..
Comerç colonial
Comerç marítim desenvolupat a partir del segle XVI entre les metròpolis i les seves colònies, que proporcionava matèries primeres per a les indústries, permetia vendre productes manufacturats i donava grans beneficis. Aquesta expansió comercial va afavorir la proliferació de mercaders, banquers i prestamistes i el desenvolupament de bancs i companyies comercials. L'acumulació de capitals del comerç colonial va permetre una gran prosperitat econòmica al llarg del segle XVIII, que fou clau per a forçar l'enderrocament de les estructures de l'Antic Règim.
Lliurecanvisme
Doctrina econòmica basada en el lliure canvi, per la qual cosa s'oposa a qualsevol discriminació contra les importacions de productes estrangers o a qualsevol obstrucció contra les exportacions de productes nacionals. El lliurecanvisme afavoreix la lliure circulació de productes entre països. Discrepa de l'existència d'aranzels, drets duaners i restriccions de productes. Està a favor de la llibertat de comerç tant pel que fa a les importacions com a les exportacions. Es contraposa a proteccionisme.
Proteccionisme
Doctrina econòmica que preconitza la defensa de la producció d'un estat, protegint els seus productes de la competència estrangera, normalment mitjançant l'establiment d'importants impostos duaners a les importacions. Política comercial que consisteix a defensar de la competència estrangera els productes d'un país mitjançant l'aplicació d'aranzels (impostos) que graven l'entrada de productes manufacturats i la sortida de matèries primeres. Es contraposa a lliurecanvisme.


I una revolució dels transports. Revolució dels transports
Procés en què es millora el sistema de transport. Experimentat des de la segona meitat del segle XIX , amb l'aparició del ferrocarril i del vaixell de vapor, va permetre una millor, més ràpida, més segura i més barata, circulació de passatgers i de mercaderies.
Ferrocarril
Sistema de comunicació i de transport en el qual els vehicles, enllaçats formant trens i remolcats per un vehicle motor, circulen per vies, constituïdes per dues peces d'acer paral•leles, els carrils, que sostenen i guien les rodes, amb pestanya, dels vehicles. En un sentit ampli, hom entén per ferrocarril el conjunt de les vies, amb els trens que hi circulen i les instal•lacions annexes.
Locomotora de vapor
Locomotora accionada per una màquina de vapor alternativa. El generador de vapor és una caldera de tubs de fum, i el vapor és pres del dom, situat a la part superior de la caldera.
Vaixell de vapor
Vaixell propulsat per l'energia del vapor d'aigua.


...
...deixen pas a noves formes de producció industrial.
Neix la indústria moderna, caracteritzada pels canvis tecnològics (mecanització) i econòmics (sistema fabril). Indústria
Conjunt d'activitats dedicades a la transformació de les matèries primeres mitjançant maquinària, per tal d'obtenir béns manufacturats.
Industrialització
Procés a través del qual es transforma l'estructura productiva tradicional d'una formació social cap a l'enfortiment i modernització dels sectors industrial i de serveis.
Indústria moderna
Indústria capitalista, orientada al mercat. Es caracteritza per la progressiva modernització tècnica i un nou sistema de treball (sistema fabril).
Mecanització
Utilització generalitzada de maquinària en el procés de producció, que suposa una reconversió en l'aplicació de la força de treball, de manera que sigui més productiva.
Sistema fabril
Nou sistema de treball, que substitueix el sistema artesanal en els tallers, consistent en la concentració de treballadors i màquines en un únic espai, la fàbrica.


Durant la primera meitat del segle XIX, es modernitza la indústria tèxtil cotonera.
.
Indústria tèxtil
Nom donat genèricament al conjunt d'indústries lleugeres directament relacionades amb l'obtenció de fils i amb llur tissatge. Inclou les indústries dels filats, dels teixits, de la confecció, dels acabats i dels aprests. Com a factors de localització de la indústria tèxtil han predominat, més que no pas les matèries primeres, l'existència d'un mercat consumidor, l'estat de la tècnica, les disponibilitats de mà d'obra i de fonts d'energia i també una tradició industrial.
Indianes
Nom genèric dels teixits de cotó, o de cotó amb mescla d'altres fibres vegetals o artificials, estampats per una sola cara en un color o més.


Amb noves màquines, tant en la filatura com en el
Spining-jenny
Primera màquina filadora, feta anar manualment, que podia filar diversos fils alhora. Fou inventada cap el 1764 per Hargreaves.
Water frame
Filadora de cotó inventada el 1768 per Arkwright, que, com que funcionava amb energia hidràulica, es movia contínuament. La water frame no reproduïa les operacions manuals, sinó que el procés del filat era concebut per a ésser fet mecànicament.
Mule-jenny
Filadora inventada el 1779 per Crompton, que de seguida va funcionar amb vapor. Fou la primera filadora que va utilitzar l'energia del vapor. Aquesta nova màquina de filar cotó combinava elements de la spinning-jenny de Hargreaves i de la water-frame de Highs, produïa un fil fi i fort alhora, apte per a la fabricació de tota mena de teixits; pel seu caràcter híbrid la màquina de Crompton rebé el nom de mule-jenny.
Teler
Aparell o màquina (teler mecànic) que serveix per teixir.

Llançadora
Peça de fusta dura, de fusta resinificada i premsada o de material sintètic, en forma de barca, amb les extremitats afusades i guarnides amb puntes de ferro, que hom empra per a teixir.
Llançadora de volant
Llançadora proveïda de rodes que hom emprava en els telers de mà que tenien taules. Fou inventada el 1733 per Kay, que l'aplicà al teler manual.
Teler mecànic
Teler que funciona per mitjans mecànics. El 1784 Cartwright inventà el primer teler mecànic utilitzable a escala industrial. Substituí els antics telers manuals.


L'obtenció de carbó, ferro i acer, amb nous sistemes de producció, fou bàsic per a la nova indústria. Carbó de coc
Residu de la destil•lació seca dels carbons bituminosos, o d'altres combustibles, com el petroli, en el procés anomenat coquització. És un material coherent, d'estructura cel•lular, de color fosc que va del negre pur al gris argentós, i de mides, porositat i duresa variables. La seva densitat real oscil•la entre 1,85 i 1,90, però la seva porositat fa que tingui una densitat aparent inferior a la del carbó de pedra. El poder calorífic pot arribar fins a 35 600 kJ/kg. La composició varia segons el material de partida i sobretot segons la temperatura de destil•lació. És emprat principalment com a combustible d'alt forn, com a reductor en altres processos metal•lúrgics i com a combustible domèstic. El coc metal•lúrgic ha de posseir un alt contingut de carboni, i, si és destinat a alts forns, ha de tenir, a més, resistència a la compressió per tal de suportar la càrrega, propietats que són obtingudes en la coquització, a alta temperatura (més de 900°C). Els cocs obtinguts a baixa temperatura, com el que prové de la fabricació del gas d'enllumenat (amb volàtils de l'ordre del 16%), són emprats solament com a combustibles domèstics.
Acer
Fonamentalment, mescla de ferro i d'una petita quantitat de carboni. El ferro pur per si sol (ferrita) ofereix poca resistència i duresa i sofreix deformacions plàstiques; amb l'addició de carboni augmenten les seves aptituds de resistència i duresa així com el límit elàstic, tot disminuint-ne la ductilitat. El percentatge de carboni que caracteritza l'acer és comprès entre el 0,05 i l'1,70%. La propietat principal de l'acer és el fet que els seves qualitats de resistència, per una composició determinada, poder ésser variades considerablement per un tractament tèrmic adequat: el tremp, que consisteix en un refredament intens després d'un escalfament per sobre del color roig. En llenguatge corrent, el ferro i l'acer es confonen quan aquest és de baix contingut en carboni.
Pudelació
Procediment metal•lúrgic d'obtenció de ferro industrial o d'acer de baix contingut de carboni. Inventat el 1784 per l'anglès Cort, anà caient en desús i fou abandonat fa uns quants anys. Consisteix a agitar manualment en un forn de reverber un bany de ferro colat líquid al qual hom afegeix una determinada quantitat d'escòria ferruginosa fins que el carboni és eliminat i les impureses són acumulades en l'escòria, que és separada del ferro, en estat pastós i formant boles, per martelleig.
Laminatge
Operació de laminar un material. En el cas de la siderúrgia, el laminatge anà lligat a la pudelació.
oxidació elimina els constituents menors de la fosa menys nobles que el ferro (carboni, sofre, fòsfor, etc), i és aconseguit un acer dolç que, mitjançant l'addició controlada d'aliatges mares dels elements necessaris, hom porta a la composició desitjada. Aquest procediment, que dóna un acer de bona qualitat i a baix preu, fou molt emprat durant la segona meitat del s XIX, i, bé que ha cedit importància al procediment de Siemens-Martin, continua essent emprat a gran escala. Des de l'acabament de la Segona Guerra Mundial el procediment ha tingut una nova revifalla a causa de la introducció del procediment LD.

Tots aquests canvis obeïen a una nova manera de pensar, una nova doctrina econòmica. Liberalisme econòmic
Doctrina i sistema econòmic basats en la convicció que la llibertat de tots els comportaments individuals garanteix una producció òptima al mínim cost possible. Creu que el mercat és el regulador natural de l'activitat econòmica i que s'ha de deixar lliure amb el mínim d'intervenció per part dels poders públics.
Teoria econòmica que constitueix la base ideològica del capitalisme sorgit de la Revolució Industrial. Fou Adam Smith qui va formular els seus principis doctrinaris. El liberalisme econòmic considera que per tal d'estimular el creixement i el progrés econòmic cal que es donin les condicions següents: la supressió de les reglamentacions que limiten la llibertat per invertir, la lliure evolució dels preus segons el mercat i la llei de l'oferta i la demanda, la llibertat d'ocupació i de contractació, i la intervenció mínima de l'Estat en matèria econòmica, que només s'ha de reservar el paper de garant dels principis de llibertat econòmica, d'igualtat, de propietat i de seguretat.
Escola clàssica
Grup d'autors que formen l'eix del pensament clàssic en economia, des de la publicació, el 1776, de l'obra d'Adam Smith La riquesa de les nacions. Amb Adam Smith són autors principals d'aquesta escola Thomas Robert Malthus i David Ricardo. També cal considerar clàssic Karl Marx, car ell mateix s'anomenava ricardià i fou qui va dur més lluny les conseqüències dels postulats clàssics, especialment de la teoria del valor-treball. Aquests autors posen ordre al caos existent en els estudis econòmics (i aquest ordre serà el sistema clàssic): veuen la necessitat d'un principi unificador dels fenòmens econòmics tot cercant de trobar els factors més importants que hi influeixen; empren el mètode deductiu i arriben a graus d'abstracció considerables, bé que fan referència a fets històrics per tal de reforçar llurs arguments. Separen ciència i política, però no s'abstenen de fer recomanacions pràctiques, en les quals no sempre coincideixen. Llur sociologia es basava en l'utilitarisme: creien que els individus, moguts per instints egoistes i cercant llur profit, reeixirien en l'obtenció d'allò que constitueix l'interès de la comunitat.
Escola de Manchester
Escola de pensament econòmic, polític i social, lligada a les activitats d'un grup d'homes de negocis de Manchester, encapçalat per Cobden i Bright, durant els anys 1840-55. Damunt la base de l'experiència comercial, de l'ètica utilitarista i de les creences religioses de les noves classes mitjanes sorgides de la Revolució Industrial, defensava un lliurecanvisme extrem, no solament com una garantia d'expansió econòmica, sinó com una seguretat contra les crisis i el descontentament social.
Llei de l'oferta i la demanda
Principi econòmic segons el qual si l'oferta d'un producte és superior a la demanda, el preu baixa i s'estimula el consum. En cas contrari, quan la demanda supera l'oferta, el preu puja i s'estimula la producció pels beneficis que genera. Segons la doctrina del liberalisme econòmic és l'única llei que ha de regir en el mercat.
Llei de bronze del salari
Teoria referent al salari en una economia capitalista, formulada el 1869 pel socialista alemany Ferdinand Lassalle. Es basa en l'afirmació que el nivell de salari no pot ultrapassar el nivell de subsistència necessari per a la manutenció del treballador i assegurar la seva reproducció. La teoria de Lassalle i, en general, la de tots els socialistes no marxistes (Léonard Sismondi, Louis Blanc, Charles Fourier, etc) coincideix amb les formulacions d'Adam Smith i de David Ricardo, que recolzen sobre la teoria de la població, de Malthus. Segons Smith, els salaris tendeixen a coincidir amb el nivell de subsistència, bé que en algun moment hi poden estar per sota o per sobre. Si es troben per sobre d'aquest nivell, l'oferta de treball augmentarà, per raó de la disminució de la mortalitat infantil i de l'increment de la taxa de natalitat; si s'hi troben per sota, l'augment de la mortalitat i la restricció dels naixements provocarà la disminució de l'oferta de treball. Ambdós casos tendeixen a fer coincidir el salari amb el nivell de subsistència. Marx atacà aquesta teoria en afirmar que el salari era una una categoria històricament condicionada i que, per tant, variava d'acord amb les circumstàncies socials, malgrat que el mínim fos constituït per la quantitat necessària per a sobreviure el treballador i assegurar la seva reproducció.
Malthusianisme
O maltusianisme. Doctrina antinatalista que aconsella la restricció voluntària de la procreació, basada en la teoria de la població de T.R.Malthus. Segons aquesta, el destí inevitable de la humanitat és la pobresa: la població tindrà tendència a créixer més ràpidament que els mitjans de subsistència fins a assolir un nivell dictat per aquests mitjans. Dos tipus de factors poden, tanmateix, evitar una densitat de població que condemni la humanitat a l'escassetat econòmica: els factors que augmenten el coeficient de mortalitat (guerres, la misèria mateixa) i els que disminueixen el coeficient de natalitat (el "vici" —terme que inclou la contracepció— i l'autocontenció moral). Des d'un punt de vista polític i econòmic, la influència del maltusianisme, que penetrà les teories econòmiques clàssiques, fou important: frenà l'optimisme econòmic de la primeria del s XIX i justificà, durant prop d'un segle, el sistema lliurecanvista, una política de salaris fonamentada en el cost de la satisfacció de les necessitats més estrictes i l'oposició als intents de reforma social i econòmica.


Les transformacions econòmiques comportaren grans canvis socials. La societat agrària estamental va deixar pas a la nova societat urbana industrial. Societat estamental
Societat dividida en estaments. Es tracta d'una societat de tipus aristocràtic, on una minoria, la noblesa i l'alt clergat (estaments privilegiats), domina la gran majoria de la població (l'Estat pla), bé com a governants, magistrats, grans propietaris o bé monopolitzant els alts càrrecs militars, eclesiàstics o polítics.
Cada estament tenia una condició jurídica diferent, cosa que comportava una gran desigualtat social i legal entre els individus.
Societat classista
Societat dividida en classes. Es tracta del model típic de la societat burgesa capitalista, on cada grup -o classe- es classifica en la jerarquia social en funció de la seva propietat o el seu capital. Així, els nous grups socials venen definits per la propietat o el capital que posseeixen, distingint-se un ampli ventall de categories socials, des de les classes altes-riques fins a les classes més baixes-pobres.
Malgrat que totes les classes socials tenen teòricament una condició jurídica igual, segueix existint la desigualtat econòmica i, per tant, la desigualtat d'oportunitats.
Classe social
Grup social que es distingeix dels altres per la seva relació de propietat respecte als mitjans de producció i de distribució.


En la que es destaquen dues grans classes socials: la burgesia i el proletariat. Burgesia
En el sistema capitalista de divisió del treball i de relacions de la propietat sorgit a Europa a mesura que anava desapareixent l'estructura social medieval en estaments, estrat social els membres del qual són posseïdors del capital industrial i financer.
La burgesia es formà al si de la societat feudal com un nou tipus de grup social que, abandonant tota dependència directa de la terra, s'emancipà de l'estructura feudal i fonamentà la seva existència en l'intercanvi de béns que ell no havia produït. Als ss XVI i XVII l'augment de població, el comerç colonial, amb la considerable afluència d'or, l'aparició de la distribució capitalista del treball al camp per part dels mercaders i la puja general dels preus augmentà el poder econòmic de la burgesia comercial. Amb les transformacions agràries i la formació del capital comercial al s XVIII la burgesia esdevingué prou potent per a posar fi a l'antic règim, ocupar el poder polític (1789) i, tot formulant el concepte de nació, crear l'estat liberal burgès. Per al seu accés al poder comptà amb les classes proletàries i pageses, però consolidà el seu ascens sobre la repressió d'aquestes classes, a les quals, a més, negà sovint la participació en la gestió política (sufragi censatari). La burgesia creà i imposà nous conceptes morals, polítics, jurídics i culturals (individualisme, llibertat de consciència, tolerància de cultes, llibertat d'expressió, igualtat civil i fiscal, el concepte de ciutadà i de sobirania nacional, inviolabilitat de la propietat privada, etc), i al llarg del s XIX anà concretant les formes de lluita política democràtica pròpia de la burgesia industrial a través de la creació dels partits i la lluita parlamentària. La burgesia al poder, en una primera etapa lluità a favor del liberalisme en matèria econòmica. Amb l'aparició de la Revolució Industrial, esdevinguda a Anglaterra als ss XVIII i XIX, i l'expansió de la industrialització al continent, aparegué la burgesia industrial, amb la qual, a través ja de mesures proteccionistes, es consolidà la unificació del mercat nacional, que a Alemanya i a Itàlia havia de tenir un caràcter polític de lluita d'independència i d'unificació nacional. Amb la burgesia industrial aparegué el concepte modern de burgesia, antagònica del proletariat. La seva història es confon aleshores amb la del capitalisme.
Proletariat
Classe social constituïda pel conjunt dels obrers industrialitzats i dels camperols sense recursos que donen llur força de treball en canvi d'un salari. Fruit del sistema capitalista de producció, el proletariat apareix com a classe amb la Revolució Industrial del s XIX, la qual, ultra desposseir de llur terres la majoria de camperols, comportà la davallada de l'artesanat per mitjà de la separació dels obrers de llurs mitjans de producció. La nova classe es caracteritzà pel fet que els seus membres no podien subsistir si no era venent la força de treball als propietaris del capital.


________________________________________
Introducció
Vocabulari
Personatges

domingo, 20 de septiembre de 2009

vocabulari -consulta

VOCABULARI
Guió conceptual.



Antic Règim
Organització política, econòmica i social existent a Europa després del període feudal i anteriorment a les revolucions burgeses. El terme fou emprat inicialment -sobretot per Tocqueville- referit a la situació de l'estat francès abans de la Revolució Francesa, però posteriorment ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat als diversos països de l'Europa moderna. Bé que experimenti variacions segons els diferents països, hom considera que el període de l'antic règim s'inicià en el Renaixement, amb l'aparició de l'estat modern, que comportà la consolidació de la monarquia absoluta i una administració pública cada cop més centralitzada. Sense destruir-les, la nova organització se sobreposà a les relacions econòmiques pròpies de la societat feudal i es caracteritzà per la creació d'una societat estamental basada en el privilegi d'unes classes -noblesa i clergat- que fruïen de nombroses exempcions, mentre que tota la pressió fiscal requeia sobre les classes populars, burgesia inclosa. El procés d'acumulació capitalista enfortí la burgesia, que, en fer la seva revolució, trencà aquesta situació, que desaparegué definitivament en consolidar-se la Revolució Industrial.
La població estava estancada. El ritme de creixement demogràfic seguia essent molt lent i eren freqüents les crisis de subsistència. Cicle demogràfic antic
El corresponent a les societats preindustrials en què la població presenta un ritme de creixement molt lent, tendent a l'estancament. Es caracteritza per unes taxes de mortalitat i de natalitat molt elevades i una baixa esperança de vida, i per l'existència de crisis demogràfiques periòdiques (fam, pestes, epidèmies, malalties), causants d'una mortalitat catastròfica, que costava molt recuperar.
Crisi de subsistència
Crisi econòmica periòdica que patia la població durant l'Antic Règim degut a la irregularitat de les collites i que es caracteritzava per la manca d'aliments i llur encariment. La conseqüència més greu era la fam. És la típica crisi de subproducció de l'època preindustrial.
Rebomboris del pa
Revoltes populars contra la manca d'aliments, produïdes especialment a les ciutats.
L'economia de l'Antic Règim estava basada en el sistema senyorial.


Feudalisme
Sistema de relacions sòcio-econòmiques i polítiques manifestades a Europa Occidental des de l'Edat Mitjana fins al segle XIX. El sistema feudal es caracteritza per una economia tancada i autosuficient, de predomini agrari i baixa producció, en la que els grups socials s'estructuren d'acord amb la possessió de la terra, essent la relació senyor-serf la que determina la forma de produir.
Sistema senyorial
Sistema preponderant en l'economia de l'Antic Règim, heredat de l'Edat Mitjana, caracteritzat per la propietat senyorial, el manteniment de la servitud i el pagament dels drets feudals. A la fi de l'Antic Règim, era molt diferent segons la zona d'Europa: a Anglaterra o els Països Baixos, estava molt debilitat i la majoria dels pagesos eren lliures; a l'Europa mediterrània, els drets senyorials eren vigents, però els pagesos eren lliures; a l'Europa central i oriental continuava plenament vigent la servitud.
Senyor
Titular d'una senyoria, fos personal, dominical, jurisdiccional i també feudal.
Senyoria
Territori sota la jurisdicció d'un senyor.
Terme genèric comprensiu de diverses situacions de domini per part d'un poderós, generalment noble o gran propietari (senyor), sobre un àmbit territorial o un grup de població que hi resideix (serfs, vassalls).
Vassall
Home de condició noble que, mitjançant jurament de fidelitat envers un altre noble o bé envers el rei, contreia amb ells una relació de vassallatge, amb tots els deures que li eren inherents, basada fonamentalment en l'ajuda guerrera.
Vassallatge
Element integrant del vincle feudal constitutiu d'una relació de servei, amistat i protecció pactada entre dues persones de condició noble, per la qual una d'elles (vassall) s'encomana a l'altra (senyor) mitjançant un jurament de fidelitat (homenatge) amb el compromís de servir-lo, principalment en la guerra, en canvi de rebre'n una protecció, un sosteniment domèstic o la concessió d'uns béns en usdefruit (armes, diners, terres, etc.).
Servitud
A l'Antic Règim, condició no plenament lliure ni estrictament esclava d'amplis col.lectius camperols, que implicava la subjecció a un senyor feudal i la limitació de la llibertat de moviments (adscripció a la terra). Si bé a l'Europa occidental la servitud va ser abolida, en general, en el segle XV, en molts estats de l'Europa central central i oriental va perdurar fins al segle XIX.
La terra era la principal font de riquesa. Hi havia diverses formes de propietat.




Terres vinculades
Terres que no eren de propietat privada, o sigui, que no se'n podia disposar lliurement ni es podien posar a la venda. Eren terres vinculades a un títol nobiliari, a l'Església, a un municipi (terres comunals -béns de propis i comuns-) o a la Corona. El propietari de la terra podia treure'n profit econòmic i exercir-hi jurisdicció, però no la podia vendre.
Terres senyorials
Constituïen la majoria de les terres vinculades i eren grans extensions de terreny propietat de la noblesa (laica o eclesiàstica). La propietat senyorial constava de dues parts: la reserva senyorial i els masos.
Reserva senyorial
Dins la propietat senyorial, eren les terres més bones, que el senyor es reservava per a l'explotació directa, i que eren treballades pels serfs. Allí hi havia la residència del senyor i els establiments principals del domini (cuina, forn, forja, molí, estables, graners,...), que els pagesos podien utilitzar pagant una taxa.
Masos
Eren les parcel.les de terreny de tamany variable que havien de servir per alimentar una família, que eren cedides pel senyor a homes lliures, que conreaven la terra en usdefruit a canvi d'un cens, o a serfs, que li asseguraven unes prestacions de productes i treball.
Terres comunals
També anomenades béns de propis i comuns, eren terres vinculades als municipis, que s'explotaven comunitàriament entre tots els habitants de la contrada. Eren terres dedicades a boscos i pastures, de les quals tota la comunitat pagesa en treia profit.
Alou
Domini ple, absolut i lliure, franc de serveis i de tota prestació real o personal, sobre béns immobles, que diferia, així, del que hom tenia en feu o en emfiteusi. Prové del mot franc alôd, que significa domini íntegre.
Emfiteusi
Contracte pel qual un senyor dóna a una altra persona (enfiteuta) el domini útil d'una cosa immoble, perpetualment o a llarg termini, per tal que sigui millorada, tot retenint-ne el domini directe. A canvi de rebre un cànon, pensió o cens o altres prestacions de l'emfiteuta o senyor útil; generalment, a l'acte d'establiment, l'emfiteuta paga una quantitat d'entrada.
Els senyors feudals tenien una sèrie de drets sobre les seves propietats, que es traduïen en fortes càrregues per als camperols.


Drets senyorials
Drets derivats de la possessió i domini de les propietats dels senyors feudals. N'hi havia de dues classes: els drets territorials, resultat de l'explotació econòmica de les seves terres, que incloïen prestacions personals i impostos en espècies, i els drets jurisdiccionals, a través dels quals el senyor podia exercir atribucions de caràcter públic en les seves propietats, com ara dictar ordres i reglaments, fer justícia sobre els habitants del seu territori i sobre els transeünts i gaudir del dret d'immunitat, que donava autonomia al seu territori respecte el poder reial.
Cens
Impost directe de prestació periòdica -ordinàriament anual-, tant en diner com en espècie, que pagaven els pagesos al senyor feudal.
Monopoli
Dret que tenia el senyor feudal en la creació d'establiments i en l'explotació de serveis d'interès comú (molí, forn, forja). L'explotació directa d'aquests o llur arrendament a tercers reportaven al senyor una part considerable dels seus ingressos, atès que els habitants del domini senyorial havien de servir-se necessàriament dels establiments o serveis objecte del monopoli. En contrapartida, el senyor els havia de protegir, garantir aliments en èpoques de fam i subministrar llavors o utillatge per treballar la terra.
Banalitat
Obligació que tenien els pagesos d'emprar el forn, el molí i el trull propietat del senyor mitjançant el pagament d'una part del que hi duien.
Delme
A l'Antic Règim, impost que hom pagava a l'Església. Inicialment, corresponia al 10% de la collita (en el cas dels camperols) o de les rendes i beneficis. Era un impost destinat a assegurar el manteniment del clergat i dels edificis religiosos.
Tasca
Imposició senyorial que equival a una onzena part de la collita.
Talla
Impost directe pagat pels pagesos a l'Antic Règim.
L'activitat econòmica més important era l'agricultura.
Una agricultura estancada i endarrerida, que es feia en dos tipus d'explotacions agràries: els openfields i les terres comunals.




Agricultura de subsistència
Agricultura que, amb la producció obtinguda, cobreix les necessitats d'alimentació d'una família pagesa en més del 50%, i a la qual aquesta família aporta la totalitat del treball i del capital.
Agricultura extensiva
Agricultura que tendeix a obtenir el benefici econòmic, més pel baix preu del cost d'explotació, que no pas per un rendiment elevat. És pròpia de les zones de secà i de grans extensions de terreny, utilitza freqüentment la pràctica del guaret i és aplicada a conreus poc exigents en mà d'obra i que admeten, a més, un elevat grau de mecanització.
Autoconsum
Tipus de consum basat en la producció que un mateix duu a terme. S'ha donat especialment durant les èpoques esclavista i feudal; actualment encara te vigència en zones de mercat tancat. És molt corrent en règims agraris o d'economia domèstica, sobretot en allò que fa referència a serveis personals i a béns de consum no durables (aliments) o semidurables (roba, estris). Es basa en gran part en l'estalvi familiar, forçat per una escassa circulació monetària, en el fet de no ésser possible l'existència d'una mà d'obra especialitzada i en la necessitat de satisfer una escala de preferències.
Policultiu
Cultiu de diversos productes, en una mateixa zona, destinats a alimentar la població local.
Rotació de conreus
Sistema de conreu consistent a alternar els conreus anuals sobre la mateixa terra. Generalment se sembra només una part de la terra deixant l'altra en guaret per sembrar-hi l'any següent (rotació biennal) o al cap de dos anys (rotació triennal).
Guaret
Sistema de conreu que consisteix a deixar reposar any sí any no un terreny empobrit per tal que torni a adquirir fertilitat.
Openfields
Explotacions individuals o col.lectives en camps oberts, en què es cultivaven bàsicament cereals. L'open field és el tipus de paisatge agrari caracteritzat pels "camps oberts", és a dir, per la divisió geomètrica de les terres en una sèrie de parcel·les allargassades, i per l'agrupament de l'hàbitat rural en pobles.
Béns comunals
O simplement comunals. Béns pertanyents al comú, és a dir, a tota la població d'un municipi. N'hi havia de dues classes diferents: els propis i els comuns. Els primers eren béns del municipi com a entitat; els beneficis que hom n'obtenia (arrendament, explotació directa) eren destinats a cobrir despeses dels serveis públics. Els altres eren terres, deveses, prats o boscs que pertanyien a la col·lectivitat de veïns i eren destinats a l'ús directe, en utilització conjunta o bé repartits periòdicament entre la població a la sort o per torn; també podien ésser confiats, si més no en teoria, als veïns més necessitats. A partir del s XVIII la necessitat creixent de terres de conreu féu que en fos propugnada l'abolició per tal de posar en circulació el major nombre possible de propietats.
La indústria era una activitat minoritària i tradicional.
A ciutat hi havia una escassa artesania, controlada pels gremis.


Artesania
Producció o obra menestral, feta a mà. Des de l'Edat Mitjana estava organitzada en torn els gremis. Producció d'obres decoratives o amb pretensions artístiques fetes a mà i amb repetició de peces. Diversos oficis menestrals han donat lloc a formes d'artesania; així, la ceràmica, la forja del ferro, el repussat de l'aram, la vidrieria (vidre bufat), la fusteria (fusta tallada), etc.
Sistema gremial
Sistema urbà de producció artesana controlada pels gremis. Llur control dificultava l'augment de la producció i el progrés tècnic i no permetia un marge gaire ampli de beneficis. El sistema gremial fou un fenomen essencialment urbà, que només assolí un desenvolupament extens a les capitals i les ciutats importants.
Gremi
Corporació professional de menestrals, obligatòria, exclusiva i privilegiada, reconeguda oficialment pels poders públics, municipals o reials. Fou un element característic de la societat estamentària des del s XIII fins al XIX, que conservà els trets bàsics sota una pluralitat de formes i de terminologia (oficis, col·legis, confraries, arts, etc).
Els gremis eren corporacions laborals constituïdes pels artesans o comerciants dedicats a un mateix ofici i encarregades de la direcció i reglamentació dels diversos aspectes professionals dins d'una localitat, sota la supervisió dels municipis. La seva finalitat era, a més de l'assistència mútua dels associats, controlar les tècniques de treball, la qualitat dels productes, el volum i els preus de la producció, el nombre de mestres que podien exercir l'ofici, etc. Apareixen cap el segle XI.
La rigidesa del sistema gremial va fer que es desenvolupessin altres formes de producció industrial, tant al camp com a ciutat.


Indústria domèstica
Sistema econòmic mixte en què una família pagesa alterna les feines del camp amb l'elaboració de productes manufacturats (generalment, fil o teixits) a casa, que venien després a la ciutat.
Domestic system
També anomenat treball a domicili o putting out system. Forma de producció industrial que combina camp i ciutat, que consistia a donar feina a domicili a les famílies pageses. Un artesà o un comerciant de la ciutat encarregava una feina a una família pagesa subministrant-li la primera matèria i les eines necessàries; passat un temps recollia la mercaderia, la pagava al preu convingut i s'encarregava de comerciar-la pel seu compte als mercats urbans. Aquest sistema fou creat per escapar del control dels gremis i va permetre augmentar la producció i abaratir els preus, donant un fort impuls al comerç de l'època. Es desenvolupà paral.lelament a l'augment de la demanda que va originar el comerç colonial dels segles XVI i XVII i s'aplicà sobretot al sector tèxtil i especialment a Anglaterra i Flandes i no tant a l'Europa continental, on els gremis eren més poderosos i les estructures senyorials més rígides.
Manufactura
Etimològicament vol dir "fet amb la mà" i es refereix als productes elaborats manualment, especialment els del ram tèxtil (filats i teixits). Els pagesos anglesos del segle XVIII elaboraven fil o teixits a casa (domestic system), que venien després a la ciutat; més endavant, el comerciant de la ciutat els deixava les eines i les matèries primeres per un preu convingut (putting out system); finalment, els comerciants van reunir treballadors en un mateix local amb les màquines (mogudes manualment) i les eines (factory system). Aquesta tradició manufacturera constituí una de les bases de la Revolució Industrial.
Forma de producció industrial apareguda al segle XVIII. Era un taller de dimensions considerables, amb un nombre elevat de treballadors, que produïa artesanalment productes de consum (p.ex.teixits) o de luxe (p.ex.tapissos) per a vendre'ls als mercats internacionals per mitjà del comerç colonial. Suposa una forma de producció intermèdia entre el taller (petites dimensions-treball manual) i la fàbrica (grans dimensions-treball amb màquines). Les manufactures eren establiments subvencionats, impulsats per l'Estat (a l'Europa continental) o d'iniciativa privada (a Anglaterra).
Amb un mercat interior molt limitat, la burgesia va anar acumulant capitals gràcies, sobretot, al comerç colonial.
Això va fer que, durant el segle XVIII, s'anés desenvolupant un capitalisme comercial incipient. Capitalisme
Sistema o mode de producció caracteritzat per la tècnica avançada (generalització de les màquines), la propietat privada dels mitjans de producció i la recerca del màxim benefici (motor del sistema).
Capitalisme comercial
Sistema econòmic basat en l'acumulació de capitals a través del comerç.
Comerç colonial
Comerç marítim desenvolupat a partir del segle XVI entre les metròpolis i les seves colònies, que proporcionava matèries primeres per a les indústries, permetia vendre productes manufacturats i donava grans beneficis. Aquesta expansió comercial va afavorir la proliferació de mercaders, banquers i prestamistes i el desenvolupament de bancs i companyies comercials. L'acumulació de capitals del comerç colonial va permetre una gran prosperitat econòmica al llarg del segle XVIII, que fou clau per a forçar l'enderrocament de les estructures de l'Antic Règim.
Mercantilisme
Corrent de pensament econòmic, dominant a Europa del s XV al XVIII, caracteritzat pel principi que la riquesa d'un estat depèn del seu comerç exterior i és directament proporcional al volum de reserves de metalls preciosos (especialment l'or), així com pel fet de fomentar les exportacions i de reduir les importacions (proteccionisme de l'estat, dirigit a assolir una balança de pagaments favorable).
La societat era de tipus estamental.


Societat estamental
Societat dividida en estaments. Es tracta d'una societat de tipus aristocràtic, on una minoria, la noblesa i l'alt clergat (estaments privilegiats), domina la gran majoria de la població (l'Estat pla), bé com a governants, magistrats, grans propietaris o bé monopolitzant els alts càrrecs militars, eclesiàstics o polítics.
Cada estament tenia una condició jurídica diferent, cosa que comportava una gran desigualtat social i legal entre els individus.
Estament
A l'antic règim, grup social amb una certa base jurídica i dotat d'esperit corporatiu, no tan impermeable com la casta, però que implicava l'existència d'unes normes per a entrar-hi o sortir-ne. La posició econòmica podia ésser molt variable i no constituïa cap criteri de distinció. El terme era aplicat pròpiament a les diferents classes de les ciutats o viles, però també, per extensió, a altres grups socials no exclusivament ciutadans, com els militars i els eclesiàstics, que tenien, com a tals, representació a les corts i que eren considerats estaments privilegiats. Els estaments privilegiats eren grups tancats, als quals només es podia accedir per herència (títol de noblesa hereditari) o per mèrits (concessió de títols o guardons feta pel rei).
Des de l'època feudal hi havia tres ordres o estaments: els oratores (el clergat, que resaven i asseguraven la protecció divina), els bellatores (la noblesa, que combatien i asseguraven la protecció terrenal) i els laboratores (la resta de la població, que produïen tot el necessari per a la societat).
La desigualtat civil, bàsicament davant la llei i davant l'impost, es concretava en l'existència d'una minoria de privilegiats.


Clergat
Era el primer estament. Representava un petit percentatge de la població. No pagava impostos directes i rebia ingressos del delme i de llurs propietats urbanes i rurals (lloguers, rendes, collites...). Cal distingir entre un alt clergat (arquebisbes, bisbes, canonges i abats), d'origen nobiliari i amb una vida luxosa i amb privilegis, i un baix clergat (capellans i vicaris de les parròquies, frares), d'orígen pagès i amb una vida modesta i sense privilegis.
Noblesa
Era el segon estament. Era una minoria dins la població. Les seves propietats territorials els donaven una gran riquesa i els permetia gaudir d'una situació benestant. Tenia privilegis de divers tipus: honorífics (dret a portar espasa, banc reservat a l'església, monopoli d'accés a càrrecs superiors), econòmics (dret de caça, exempció de treballar a les obres públiques) i fiscals (exempció de pagar impostos i dret a cobrar-ne). Cal distingir entre diferentes categories nobiliàries: noblesa de cort, la de províncies, la de toga, etc.
A l'antic règim, estrat social, el més alt de la societat, els membres del qual gaudien de certs privilegis per dret hereditari (noblesa de sang o de natura), per concessió del sobirà (noblesa de privilegi) o per l'exercici de determinats càrrecs públics (noblesa civil o de càrrec). Cal distingir entre l'alta noblesa (els nobles pròpiament dits) de la baixa noblesa, perquè els membres de l'una i de l'altra estaven units pel fet de posseir els privilegis militars i d'ésser representats conjuntament a les corts en el braç militar, llevat de curts períodes, en què ho foren per separat.
La majoria de la població formava part del Tercer Estat, en el que hi destacava, pel seu poder econòmic, la burgesia, una minoria urbana. La gran part de la població eren camperols.


Tercer Estat
Nom donat, en l'estructura estamental de l'antic règim, al grup social que formava el conjunt de les forces productives, integrat per la burgesia, les classes populars urbanes i els camperols lliures. La coherència del grup provenia de l'oposició comuna als privilegis dels eclesiàstics (primer estat) i dels nobles (segon estat). L'hegemonia corresponia a la burgesia, que lluitava per aconseguir un poder polític d'acord amb la seva potencialitat econòmica. El procés és ben visible a l'Anglaterra del s XVII i a la França del final del s XVIII, amb l'aportació teòrica de Sièyes (Qu'est-ce que le Tiers État, 1789). L'accés de la burgesia al poder rompé la cohesió del grup i, juntament amb el desenvolupament de la Revolució Industrial, donà pas a un nou tipus d'estructura social, de caràcter classista.
Representava la gran majoria de la població, no tenia cap privilegi i havia de suportar totes les càrregues fiscals de la societat. Tot i incloure grups socials molt diferents en condició econòmica i social, els unia l'oposició als privilegis i al manteniment del sistema senyorial, i la reivindicació de la igualtat civil.
Burgesia
En el sistema capitalista de divisió del treball i de relacions de la propietat sorgit a Europa a mesura que anava desapareixent l'estructura social medieval en estaments, estrat social els membres del qual són posseïdors del capital industrial i financer.
La burgesia es formà al si de la societat feudal com un nou tipus de grup social que, abandonant tota dependència directa de la terra, s'emancipà de l'estructura feudal i fonamentà la seva existència en l'intercanvi de béns que ell no havia produït. Als ss XVI i XVII l'augment de població, el comerç colonial, amb la considerable afluència d'or, l'aparició de la distribució capitalista del treball al camp per part dels mercaders i la puja general dels preus augmentà el poder econòmic de la burgesia comercial. Amb les transformacions agràries i la formació del capital comercial al s XVIII la burgesia esdevingué prou potent per a posar fi a l'antic règim, ocupar el poder polític (1789) i, tot formulant el concepte de nació, crear l'estat liberal burgès. Per al seu accés al poder comptà amb les classes proletàries i pageses, però consolidà el seu ascens sobre la repressió d'aquestes classes, a les quals, a més, negà sovint la participació en la gestió política (sufragi censatari). La burgesia creà i imposà nous conceptes morals, polítics, jurídics i culturals (individualisme, llibertat de consciència, tolerància de cultes, llibertat d'expressió, igualtat civil i fiscal, el concepte de ciutadà i de sobirania nacional, inviolabilitat de la propietat privada, etc), i al llarg del s XIX anà concretant les formes de lluita política democràtica pròpia de la burgesia industrial a través de la creació dels partits i la lluita parlamentària. La burgesia al poder, en una primera etapa lluità a favor del liberalisme en matèria econòmica. Amb l'aparició de la Revolució Industrial, esdevinguda a Anglaterra als ss XVIII i XIX, i l'expansió de la industrialització al continent, aparegué la burgesia industrial, amb la qual, a través ja de mesures proteccionistes, es consolidà la unificació del mercat nacional, que a Alemanya i a Itàlia havia de tenir un caràcter polític de lluita d'independència i d'unificació nacional. Amb la burgesia industrial aparegué el concepte modern de burgesia, antagònica del proletariat. La seva història es confon aleshores amb la del capitalisme.
Classes populars urbanes
Treballadors manuals de les ciutats: artesans (oficials i aprenents), obrers de les manufactures, personal domèstic i petits oficis.
Camperolat
Era el grup més nombrós a l'antic règim. La seva condició variava segons la seva situació jurídica (serfs i homes lliures) i la possessió o no de la terra (homes lliures propietaris i homes lliures arrendataris). La majoria de la pagesia no tenia terres i havien de pagar impostos reials, eclesiàstics i senyorials.
En aquella època a Europa predominava el sistema polític absolutista. En alguns països es va promoure, al segle XVIII, una experiència reformista: el Despotisme Il.lustrat.


Absolutisme
Sistema polític en què el governant o la institució que exerceix les funcions de govern no té limitacions de tipus jurídic. Bé que no sempre ha adoptat formes monàrquiques, la forma més usual de l'absolutisme ha estat la monàrquica, com la dels segles XVII i XVIII. No hi ha un cos unificat de doctrina de l'absolutisme. Hobbes, el pensador més important d'aquest corrent, basà la seva concepció sobre un individualisme laic i utilitari i una concepció pessimista de la condició humana, que ve a justificar la necessitat d'un ordre polític per submissió. Bossuet fonamentà l'altre corrent important de l'absolutisme en la tradició i en la providència. Amb l'accessió del liberalisme, aquest corrent remarcà l'aspecte de tradició (Joseph de Maistre, Louis de Bonald) i originà el tradicionalisme modern.
L'absolutisme parteix de la creença que aquell qui exerceix el poder exerceix la sobirania total (i hom identifica així rei amb sobirà). De tota manera, el poder reial no fou mai completament absolut perquè, a part les limitacions de fet, les corts o parlaments imposaren unes certes limitacions (en l'aspecte fiscal, especialment).
L'absolutisme és, també, la doctrina que propugna, defensa i justifica el sistema polític absolutista.
Sobirania de dret diví
En l'Antic Règim la sobirania dels monarques era de dret diví perquè creien i feien creure que la seva autoritat era legítima, ja que procedia de Déu, de qui eren els representants.
Despotisme il.lustrat
Sistema polític que alguns monarques del segle XVIII van aplicar en els seus regnes consistent en unir l'autoritat reial amb la idea de progrés de la Il.lustració. El rei vol utilitzar el seu poder absolut per a fer feliços a llurs súbdits, però sense comptar-hi ("Tot per al poble, però sense el poble"). El despotisme il.lustrat es caracteritza per l'absolutisme centralitzador, la racionalització de l'administració, el foment de l'ensenyament i la recerca de la modernització econòmica. Aquesta nova forma de govern, o experiència reformista, va mostrar-se contradictòria: es pretenia promoure algunes reformes socials i econòmiques, però deixant intacte el règim absolutista i l'organització estamental de la societat. Els principals reis il.lustrats foren Frederic II de Prússia, Maria Teresa I d'Àustria, la tsarina Caterina II de Rússia, Gustau III de Suècia i Carles III d'Espanya.
Unes noves idees van anar preparant els canvis a venir.


Il.lustració
Moviment intel·lectual europeu, centrat en el període comprès entre la segona revolució anglesa del 1688 i la revolució francesa del 1789, caracteritzat pel racionalisme utilitarista propi de la classe burgesa en la seva etapa ascendent de lluita per la consecució de l'hegemonia estructural del mode de producció capitalista i per la presa del poder polític, i de conformació de la seva ideologia com a dominant. El moviment, originat a la Gran Bretanya, s'estengué bàsicament a França -on tenia arrels pròpies, i s'esbatanà en la seva forma més plena, l'enciclopedisme- i després a tot Europa, afavorit per la cada vegada major independència econòmica dels intel·lectuals i mitjançant societats científico-literàries (des de clubs a acadèmies, des de cafès a societats econòmiques), la premsa periòdica i la internacionalització de les edicions. Es proposava d'il·luminar la humanitat amb les llums de la raó, considerada aquesta com un instrument més per a adquirir que no pas per a posseir.
Moviment filosòfic i cultural que es desenvolupà a Europa a finals del segle XVII i al llarg del segle XVIII. Fou a França on tingué més rellevància. La base fonamental del moviment era l'ús de la raó i de la lògica per il.luminar tot allò que forma part del coneixement humà, el retorn a la natura i la reivindicació del gaudi de la felicitat. La Il.lustració preconitza el triomf de la raó, com a fonament del progrés material i social i del benestar general. Manifesta una concepció optimista del món i de la vida, basada en la confiança en la raó, la ciència i l'educació com a factors d'un progrés capaç de portar els éssers humans a la felicitat en la Terra. En política cal distingir una Il.lustració revolucionària (que posà les bases intel.lectuals de la Revolució Francesa) i una altra, que justificà l'absolutisme, anomenada Despotisme Il.lustrat. En el primer cas, feu aparèixer el principi del monarca subordinat a la nació formada per ciutadans i la divisió de poders. Les idees dels il.lustrats foren divulgades especialment a través de l'Enciclopèdia francesa, dirigida per Diderot i D'Alembert i publicada entre 1751 i 1765. Els tres grans filòsofs il.lustrats del segle XVIII foren Montesquieu, Rousseau i Voltaire, els quals aporten un nou marc ideològic que trenca amb les concepcions vigents de l'Antic Règim. El seu pensament és anticlerical i antiabsolutista.
Divisió de poders
Teoria política divulgada per Montesquieu en la seva obra "L'esperit de les Lleis", segons la qual els poders de fer lleis (legislatiu), de jutjar (judicial) i d'executar i fer complir les lleis (executiu) han d'estar separats i exercits per persones i institucions diferents (assemblees o parlaments, tribunals i governs, respectivament).
Contracte social
Acord entre els individus o entre aquests i la comunitat, que hom suposa generalment implícit com a base de l'organització social.
Fisiocràcia
Corrent doctrinal del pensament econòmic aparegut a França a la segona meitat del s XVIII, enfront del mercantilisme vigent fins aleshores. François Quesnay i els seus seguidors, que s'autodenominaren economistes, constituïren la primera escola econòmica coherent. L'obra de Quesnay Tableau économique (1758) fou el primer model econòmic que descriví la interdependència entre les diferents classes socials (agricultors, propietaris i l'anomenada classe estèril) donant-los una comprensió global i dinàmica; posà en relleu que l'agricultura era l'únic sector capaç de produir un excedent o una riquesa, mentre que la indústria i els serveis eren sectors exclusivament transformadors, a càrrec de la classe estèril. Com que aquest excedent es traspassava íntegrament a la classe propietària de la terra, els fisiòcrates en deduïren que la reforma fiscal adequada havia d'incloure un impost únic sobre aquesta classe social.
Fisiòcrates
Grup d'economistes de la segona meitat del segle XVIII que consideraven que l'agricultura era l'única activitat que podia generar riquesa, i que era necessari que la classe que s'apoderava d'aquesta riquesa, la noblesa, fos gravada amb un impost únic. Participaren també dels principis del liberalisme econòmic. El seu principal representant fou François Quesnay.
Racionalisme
Corrent filosòfic del segle XVIII que consisteix a comprendre, conèixer i interpretar el món aplicant l'anàlisi racional. El desenvolupament científic de l'època influí notablement en aquest corrent, especialment la matemàtica.
Tendència o doctrina filosòfica per a la qual la raó és una font radicalment molt més vàlida que l'experiència sensible o l'experiència afectiva, o àdhuc l'única font absolutament vàlida, per al coneixement, la comprensió o la interpretació veritable de la realitat. Contraposat tant a l'empirisme i a l'irracionalisme com, consegüentment, a l'escepticisme, el racionalisme es pot discernir a gairebé totes les èpoques, des de Parmènides fins a Hegel -els seus dos representants més extrems-, bé que troba la seva típica i més estricta expressió en el corrent filosòfic que, als ss XVII i XVIII, recull, d'una banda, el desig d'emancipació per part de l'home de tota fe religiosa sobrenaturalista i, d'altra banda, l'entusiasme provocat pels grans descobriments científics de l'època moderna.
Una nova ideologia que va tenir els seus mitjans de divulgació.


Enciclopèdia
Obra publicada sota la direcció de Denis Diderot entre el 1751 i el 1765. Es tractava, de primer, d'adaptar al francès una obra equivalent publicada a Anglaterra per Chambers. Però molt aviat Diderot i els seus col·laboradors -D'Alembert per a les matemàtiques, Voltaire, Montesquieu, Rousseau i d'altres, tots competents i il·lustrats- decidiren de fer una obra original que exposés l'ideal filosòfic i humà del s XVIII. És notable l'interès tècnic i científic que enriqueix l'obra mitjançant nombroses làmines. L'obra consta de disset volums, als quals el llibreter Panckouke n'afegí quatre més. A més d'exposar les idees dels pensadors de la Il·lustració, l'obra és el primer recull de les ciències i de les tècniques i marca una fita en el naixement del món industrial.
És bàsicament un diccionari enciclopèdic que recull l'estat en què es trobava a l'època el coneixement de les ciències, les arts i els oficis. Els seus autors i directors foren Denis Diderot i Jean Baptiste d'Alembert. El conjunt de l'obra el formen vint-i-vuit volums, dels quals disset són de text i onze de gravats. L'Encyclopédie fou la plataforma de divulgació de la Il.lustració.
Enciclopedisme
Visió de la natura i de la societat, variant radical de la Il·lustració, pròpia dels creadors de l'Enciclopèdia. El pensament enciclopedista pot ésser identificat amb el dels anomenats «filòsofs» francesos de la segona meitat del s XVIII. Fora de França, la influència de l'enciclopedisme fou força notable, especialment a Suïssa, a Polònia i a les penínsules ibèrica i italiana. En rebutjar el dogmatisme i la tradició establerta, basant-se visiblement en el racionalisme i l'empirisme, els enciclopedistes pretenen d'assolir l'objectivitat crítica mitjançant la unió entre ciència i tècnica, entre raó i praxis social. En el terreny sòcio-econòmic, acullen certes doctrines i directrius fisiocràtiques i els postulats de llibertat de producció i de comerç. Políticament, basen llurs teoritzacions en la sobirania nacional, la llibertat individual del ciutadà i la igualtat jurídica. Sociològicament, llurs addictes procedien de determinades capes de la burgesia (administració, professions liberals, medis industrials i comerciants) lligades al procés de producció. Llur acció ajudà, bàsicament en el terreny ideològic, a fer veure a la burgesia com a classe unitària la necessitat de la presa del poder polític, però durant la Revolució Francesa el grup perdé expectativa en l'opinió, sobretot davant els jacobins. De llurs rengles sorgiren els idéologues, que tingueren força pes durant el període directorial i napoleònic.
I que impulsarà una sèrie de revolucions que facilitaran l'aparició d'una nova època.


Revolució burgesa
Procés mitjançant el qual es va anar substituint el vell ordre de l'Antic Règim, basat en el feudalisme i en la monarquia absoluta de dret diví, per un nou ordre polític basat en la sobirania nacional, la divisió de poders, la representació a través d'eleccions periòdiques i el dret a la igualtat, a la llibertat i a la propietat. Tot això havia de ser reconegut i expressat per una constitució i garantit per la llei, la força pública i l'exèrcit. Els primers exemples de revolucions burgeses foren les revolucions nord-americana i la francesa.
Revolucions liberal-burgeses
Conjunt de revolucions promogudes per la burgesia seguint les noves idees de llibertat i igualtat de la Il.lustració. La seva acció consistí a desmantellar les estructures de l'Antic Règim (monarquia absoluta, sistema feudal, societat estamental) i a implantar un nou règim caracteritzat per la monarquia constitucional (o república), el sistema capitalista i la societat classista.
El cicle revolucionari burgès comença amb la revolució americana (1776-1783) i la revolució francesa (1789-1799) i es tanca el 1848.

revolución Inglesa s. XVII

REVOLUCIÓN Y RESTAURACIÓN INGLESA SIGLO XVII

La Revolución inglesa es el periodo de la historia del Reino Unido que abarca desde 1642 hasta 1689. Se extiende desde el fin del reinado de Carlos I de Inglaterra, pasando por la Republica
y el Protectorado de Oliver Cromwell, y finaliza con la Revolución Gloriosa, que destituye a Jacobo II.

Revolución Gloriosa (1688 - 1689)
Guillermo obtuvo el control temporal del gobierno, y en febrero de 1689 les fue ofrecida, a él y a María II de Inglaterra, la corona con la condición de que aceptaran la Declaración de Derechos.
. La Revolución Gloriosa tuvo éxito, el Parlamento era soberano e Inglaterra próspera Lo importante de todo este proceso revolucionario se basa en el avance político, mientras que el sistema del continente europeo seguía siendo absolutista los británicos ya tenían una monarquía parlamentaria consolidada. Lo cual le dio las capacidades intelectuales para que durante todo el siglo XIX sea la potencia hegemónica por excelencia. También, sembró la base política para que poco después se desarrollase la llamada Revolución Industrial.
Cuestiones
EL PODER PARLAMENTARIO
El periodo revolucionario en Inglaterra está profundamente influido por la lucha de poder entre los gobernantes y el Parlamento.
FASES:
-Reinado de Carlos I de Inglaterra (1625 - 1649)
. La tendencia hacia el absolutismo de Carlos I hizo que mantuviera relaciones muy tensas durante su reinado con el Parlamento inglés, que pretendía controlar sus creaciones de impuestos y su reformismo religioso. Durante este reinado se suceden dos guerras civiles entre los seguidores del rey y los del Parlamento. Carlos I fue víctima del fuerte cambio político siendo sentenciado a pena de muerte por alta traición al Estado en 1649.Ya desde el comienzo del reinado, en 1625, la boda del rey Carlos con Enriqueta María de Francia, provocó las iras de sus súbditos protestantes porque la reina era católica. Carlos creía, en el derecho divino de los reyes y en la autoridad de la Iglesia de Inglaterra. Estas creencias le enfrentaron con el Parlamento, que luego disolvió tres veces, gobernando once años sin él, en el periodo llamado "Once años de tiranía". Cuando las arcas del gobierno empezaron a vaciarse, y las necesidades tanto internas como externas se incrementaban cada vez más, Carlos, se vio forzado a reunir al "Parlamento largo" con el fin de recaudar fondos, pero a cambio, los parlamentaristas le exigían ciertas garantías políticas. Tras ciertas disputas políticas, el Parlamento se dividió entre los que estaban a favor del rey, y los que no lo estaban, estallando una guerra civil en 1642.
- La primera guerra civil inglesa (1642 - 1645)
El enfrentamiento entre el poder parlamentario y el poder real acabo con el poder en manos de los parlamentarios, moderando el rey su política absolutista y viéndose controlado por el Parlamento. Fue entonces cuando el parlamento aprobó numerosas leyes anti-absolutistas. Se eliminó la Corte de la Cámara estrellada, se retiró el poder al rey de disolver el parlamento.
- La segunda guerra civil inglesa (1648 - 1649)
Las disputas entre los seguidores del rey Carlos I que se encontraba encarcelado por las fuerzas parlamentarias y los del "Parlamento largo" siguieron siendo constantes. Sin embargo los escasos apoyos monárquicos entre los propios parlamentarios cesaron cuando el rey escapó, se alió con los escoceses y desencadenó de nuevo la guerra civil en 1648.
El fin del enfrentamiento supuso el encarcelamiento por alta traición del rey y su posterior decapitación, teniendo como consecuencia la proclamación de la única república en la historia inglesa.


La tercera civil inglesa (1649 - 1651)
La República, fue proclamada después de la ejecución de Carlos el 30 de enero de 1649., Cromwell aplastó a los partidarios monárquicos en Irlanda y Escocia; y controló Inglaterra.
- El Protectorado de Cromwell (1653 - 1660)
La necesidad de que el ejército controlara la situación provocó pronto que la República se convirtiera en una dictadura militar comandada por Cromwell. Centró su poder en el ejército y la Cámara de los Comunes. Una de las leyes más significativas de este período fueron las Actas de Navegación. El éxito de Cromwell se debió a que supo mantener la paz y la estabilidad.
A la muerte de Cromwell, el 3 de septiembre de 1658, la República se hundió. Cromwell fue enterrado en la Abadía de Westminster y su hijo, Richard Cromwell, a quien nombró su sucesor, fue incapaz de mantener el poder. El general George Monck convocó al parlamento donde se decidió restaurar la monarquía.
-Restauración de los Estuardo: Carlos II (1660 - 1685) y Jacobo II (1685 - 1688)
En 1661, Carlos II reestablece la monarquía y la dinastía Estuardo en Gran Bretaña, manteniendo la tranquilidad después de finalizada la guerra civil. Jacobo Estuardo (hermano de Carlos II) pasó a ser lord almirante supremo de Inglaterra. En 1672 Jacobo anunció públicamente su conversión a la fé católica. Al año siguiente, el Parlamento inglés aprobó la Acta de Prueba, por las que los católicos quedaban inhabilitados para el desempeño de cargos públicos, y Jacobo dimitió como almirante supremo. En 1679, la Cámara de los Comunes trató de excluir a Jacobo del trono, sin éxito. A la muerte de Carlos II en 1685, Jacobo se convirtió en rey. Apartó a muchos de sus seguidores con sus severas represalias, sobre todo como consecuencia de una serie de juicios represivos. Jacobo trató de ganarse el apoyo de los opositores y de los católicos en 1687, poniendo fin a las restricciones religiosas, pero sólo consiguió aumentar las tensiones. El nacimiento de su hijo, Jacobo Francisco Eduardo Estuardo, el 10 de junio de 1688, pareció garantizar la sucesión católica. Poco después, los líderes de la oposición invitaron al yerno de Jacobo, Guillermo de Orange, más tarde Guillermo III de Inglaterra, a hacerse con el trono inglés, desencadenando así la
Revolución Gloriosa.
-Revolución Gloriosa (1688 - 1689)
Guillermo obtuvo el control temporal del gobierno, y en febrero de 1689 les fue ofrecida, a él y a María II de Inglaterra, la corona con la condición de que aceptaran la Declaración de Derechos.
. La Revolución Gloriosa tuvo éxito, el Parlamento era soberano e Inglaterra próspera Lo importante de todo este proceso revolucionario se basa en el avance político, mientras que el sistema del continente europeo seguía siendo absolutista los británicos ya tenían una monarquía parlamentaria consolidada. Lo cual le dio las capacidades intelectuales para que durante todo el siglo XIX sea la potencia hegemónica por excelencia. También, sembró la base política para que poco después se desarrollase la llamada Revolución Industrial.
Cuestiones
REVOLUCIÓN INGLESA DE 1688

1. EL proceso revolucionario de 1688 en Inglaterra va conseguir
a) el régimen de monarquía absoluta.
b) las limitaciones al poder del rey.
d) la sumisión del rey al parlamento.



2. ¿Cuál es el hecho histórico que se establece con la Revolución Inglesa del siglo XVII (1688)?
a) La abolición de la Monarquía.
b) El Parlamento Largo.
c) La Monarquía Absoluta.
d) La Monarquía Constitucional.
e) El establecimiento de la República.
3. Situa cronològicament aquestes etapes de governs a l’ Anglaterra del segle XVII

República

Monarquia absoluta

Monarquia constitucional

Dictadura militar

4. Cerca informació sobre :

O. Cromwell i Actes de Navegació

sábado, 12 de septiembre de 2009

PASAJES DE LA HISTORIA EN AUDIO:

En aquest lloc Web trobareu un recull dels "Pasajes de la historia" del periodista J.A. Cebrian

Escolteu l'arxiu amb nom

"DC 1773 Guerra de Independencia de Estados Unidos"

1. LOS ORÍGENES DEL MUNDO CONTEMPORÁNEO: EL ANTIGUO RÉGIMEN

Como introducción a las grandes transformaciones económicas, sociales, culturales y políticas, que sientan las bases del mundo contemporáneo, es fundamental conocer los rasgos básicos de la época en la que se iniciaron la mayoría de dichas transformaciones.
El término con el que tradicionalmente se conoce la época previa a estos grandes cambios es el de “Antiguo Régimen”. En el curso pasado (4º de la ESO), ya trabajasteis en profundidad algunas de estas transformaciones (Revolución Francesa, Revolución Industrial, etc.), así como los rasgos característicos de eso que se llamó “Antiguo régimen”; por ello, el trabajo que realizaremos en estos primeros días será, sobre todo, para refrescar y recordar lo que entonces aprendisteis.

¿Qué tendremos que recordar?

o Los rasgos característicos del Antiguo Régimen.
o Los elementos básicos del pensamiento político e ideológico que condujo a la ruptura del Antiguo Régimen. De la Ilustración al Liberalismo Político.
o La Revolución Francesa como modelo de Revolución Burguesa y Liberal. La quiebra del Antiguo Régimen.

EJERCICIO:
A. Vamos a leer el siguiente texto, que hace referencia a algunos de los rasgos del Antiguo Régimen:

“Los antiguos regímenes de Europa eran sociedades civiles y políticas con poderes, tradiciones, costumbres y convenciones bien claros (...) La sociedad civil del antiguo régimen estaba formada ante todo por una economía campesina y una sociedad rural dominadas por la nobleza hereditaria y privilegiada (...) De hecho, la sociedad política era la piedra angular de aquella sociedad agraria de estamentos. En todas partes adoptaba la forma de sistemas absolutistas de autoridad con diferentes grados de ilustración y encabezados por monarcas autoritarios (...) La iglesia era otro componente y columna vital del “Ancien Régime”, estrechamente vinculada tanto a la corona como a la nobleza, tenía, al igual que ellas, sus raíces en la tierra, que era su principal fuente de ingresos. El alto clero tenía un origen social distinguido, ejercía una vasta influencia y gozaba de importantes exenciones fiscales y jurídicas, y del casi monopolio de la enseñanza y de los servicios sociales.”
A.J. MAYER: “La persistencia del antiguo régimen”

Para aprovechar mejor esta lectura y, de paso, recordar las características de aquella época, vamos a responder a las siguientes preguntas:

1. Define, según lo que aporta el texto y lo que tú recuerdes del curso pasado, el concepto de “Antiguo régimen” (Ancien Régime).
2. El texto dice que era una “economía campesina y una sociedad rural”, pero ¿Cómo era la economía durante aquella época?
3. Además de las actividades agrícolas, existían otras como la artesanía y la manufactura ¿Cómo estaban organizadas? ¿Cuáles eran sus características?
4. El texto habla de una “nobleza hereditaria y privilegiada”, ¿Cómo era la sociedad de aquella época? ¿Qué grupos sociales existían? ¿Qué era lo que les diferenciaba?
5. El texto dice que en todas partes había “sistemas absolutistas (...) encabezados por monarcas autoritarios” ¿Podrías explicar de una manera más profunda cómo era la forma de gobierno en aquella época? ¿La monarquía española actual funciona de la misma manera?
6. Recuerda lo que significa “Ilustración” y explica qué era y quiénes eran los llamados “ilustrados”.
7. El texto dice que “la Iglesia (católica, se entiende) era (...) columna vital del “Ancien Régime” ¿Sabrías explicar por qué? ¿Qué papel jugaba en aquella sociedad? ¿Crees que hoy en día su papel es el mismo? Razona tu respuesta.
8. ¿Qué significaba que “el clero disfrutaba de exenciones fiscales y jurídicas”? ¿Era el único grupo social que disfrutaba de tales exenciones? Argumenta tu respuesta.

B. Una vez hecho el ejercicio anterior y, partiendo de nuevo del trabajo realizado en el curso pasado y de lo que logres recordar, elabora un esquema que sintetice los rasgos que caracterizan el ANTIGUO RÉGIMEN. Para ello, sírvete del siguiente cuadro:

ANTIGUO RÉGIMEN´: CONCEPTO Y LÍMITES CRONOLÓGICOS
ORGANIZACIÓN POLÍTICA
ORGANIZACIÓN SOCIAL
CARACTERÍSTICAS ECONÓMICAS



o Procura que este esquema sea lo más completo posible, ya que será el documento fundamental con el que, después, podrás repasar y estudiar este tema.

EL ANTIGUO RÉGIMEN EN EUROPA
Mapa conceptual sobre la MONARQUÍA ABSOLUTA

Tras las preguntas formuladas sobre el texto de Mayer y las conclusiones a las que hemos llegado en clase (a partir del trabajo que realizásteis el curso anterior), es fácil consolidar el concepto y, sobre todo, la situación política, social, económica e ideológica en la que se hallaban las sociedades europeas entre los siglos XVI-XVIII. Eso que los historiadores llaman "Antiguo régimen" no es más que un referente que se define por oposición a la modernidad que, como veremos pronto, arranca con la Revolución Francesa de 1789.


En el enlace sobre la Revolución Francesa (TEMARIO DE LA HISTORIA CONTEMPORÁNEA) hay un primer epígrafe donde podéis revisar vuestras conclusiones.


EL ANTIGUO RÉGIMEN (ESQUEMA BÁSICO)
Una vez finalizado "el interrogatorio" del texto de Mayer sobre el Antiguo Régimen, podéis complementar vuestro trabajo con el siguiente esquema de la editorial SM que, recoge, como podéis comprobar los elementos básicos de esa época.

LA ILUSTRACIÓN
El movimiento intelectual de la Ilustración, que da fundamento al llamado "Siglo de las Luces (XVIII)", establecerá las bases ideológicas sobre las que criticar los pilares del Antiguo Régimen. El esquema de SM nos proporciona las líneas básicas de este pensamiento crítico.

RELACIÓN ENTRE LA AGRICULTURA DE SUBSISTENCIA Y LA DINÁMICA DE LA POBLACIÓN EN EL ANTIGUO RÉGIMEN

La economia en la época del Antiguo Régimen giraba en torno a la agricultura como actividad fundamental. Se trataba de una agricultura de bajos rendimientos, sometida a las inclemencias metereológicas y a todo tipo de calamidades ambientales. Las crisis que provocaba la periódica escasez de alimentos, llamadas crisis de subsistencia, influían en la dinámica natural de la población, ya que incrementaban la mortalidad catastrófica. A pesar de que la natalidad era muy alta, el efecto de estas crisis sobre la población limitaba su crecimiento, alternando épocas de retroceso con otras de leve crecimiento. En todo caso, como es característico en el régimen demográfico antiguo, la población apenas crecía o crecía muy poco.

viernes, 11 de septiembre de 2009

miércoles, 9 de septiembre de 2009

Vocabulario

ANTIGUO RÉGIMEN

  • Burocracia
  • Crisis de subsistencias
  • Déspota
  • Estamento
  • Lumpen
  • Monarquía de derecho divino
  • Mortalidad catastrófica
  • Privilegios
  • Siglo de las luces
  • Crecimiento vegetativo
  • Indice de mortalidad
  • Indice de natalidad
  • Ilustración
  • Crisis de subsistencia
  • Absolutismo
  • Buscar información sobre la revolución ingelas del siglo XVII
Cuestionario

1. Define brevemente el concepto y características del “Antiguo Régimen”.

2. ¿Qué semejanzas o diferencias encuentras entre la economía del Antiguo Régimen y la del mundo actual?

3. Explica en qué consistía el modelo demográfico antiguo de las sociedades del A. Régimen. Qué cambios sufrió durante el s. XVIII. Diferéncialo con el modelo actual del mundo occidental desarrollado.

4. ¿Qué es una sociedad estamental? Diferénciala de la actual de los países capitalistas.

5. Analiza el grado de homogeneidad de los grupos que constituían la sociedad estamental del A. Régimen.

6. ¿Qué diferencias existen entre la monarquía absoluta del A.R., las monarquías actuales y las repúblicas? *(Piensa que no todas las monarquías o repúblicas en la actualidad gozan de las mismas características).

7. Explica el concepto de “Despotismo Ilustrado”. Distingue esta forma de gobierno del de las monarquías absolutas del siglo XVII.

8. Enumera los principales monarcas y estados que llevaron a cabo en Europa políticas ilustradas.

9. ¿De qué instrumentos se valieron los déspotas ilustrados para imponer su ideal político?

10. ¿Alteró la acción de los déspotas ilustrados los fundamentos de la sociedad estamental? Si fue así, en qué medida. Si no lo fue, a qué dio lugar.

11. Explica el concepto de “Ilustración”. ¿Por qué se denomina al siglo XVIII como “el de las luces”?

12. ¿Qué era la Enciclopedia? Enumera sus principales colaboradores. ¿Qué supuso para el pensamiento del A. Régimen?

13. ¿A qué clases sociales pertenecían los ilustrados? ¿Qué postura adoptaron frente a las ideas religiosas?

14. ¿En qué consiste la “división de poderes” teorizada por Montesquieu? ¿Tiene algún significado en la actualidad? En caso afirmativo acláralo con algún ejemplo.

15. ¿En qué se diferencia la idea que tiene Rousseau de la “soberanía” de la que tenían los teóricos de la monarquía absoluta?

16. Explica cómo se organizaba el sector industrial en las economías del Antiguo Régimen. ¿Tiene correspondencia con la actualidad?


17. Subraya las ideas más importantes y comenta el siguiente texto:

“El orden eclesiástico no compone sino un solo cuerpo. En cambio la sociedad está dividida en tres ordenes. Aparte del ya citado, la ley reconoce otras dos condiciones: el noble y el siervo, que no se rigen por la misma ley.
Los nobles son los guerreros, los protectores de las iglesias. Defienden a todo el pueblo, a los grandes lo mismo que a los pequeños y al mismo tiempo se protegen a ellos mismos. La otra clase es la de los siervos. Esta raza de desgraciados no posee nada sin sufrimiento. Provisiones y vestidos son suministrados a todos por ellos, pues los hombres libres no pueden valerse sin ellos. Así pues, la ciudad de Dios, que es tenida como una, en realidad es triple. Unos rezan, otros luchan y otros trabajan. Los tres ordenes viven juntos y no sufrirían una separación. Los servicios de cada uno de estos ordenes permiten los trabajos de los otros dos. Y cada uno a su vez presta apoyo a los demás. Mientras esta ley ha estado en vigor el mundo ha estado en paz”.

Del monje Adalberón en su obra Carmen ad Robertum regem francorum, año 998.

18. Describe y comenta la ilustración.

19. Explica los conceptos:
  • Openfield
  • Bocage
  • Propiedad comunal
  • Diezmo
  • Domestic system
  • Monopolio comercial
  • Privilegio
  • Déspota
  • Reformismo | Revolución
  • Aristócrata

20. Distingue entre las teorías económicas mercantilista y fisiócrata.

21. ¿Qué principios fundamentales de la economía capitalista estableció Adam Smith en la Riqueza de las naciones?

Consejos para un correcto trabajo con el cuestionario:

  • Responde a las cuestiones tú mismo/a. Nunca copies de tus compañeros.
  • Consulta y colabora, eso sí, con ellos.
  • Lee atentamente las preguntas que se hacen. En el caso de textos, varias veces.
  • Busca su contexto dentro del tema al que pertenecen. Relaciónalas con otros temas que hayas estudiado anteriormente.
  • Utiliza el libro de texto para aproximarte al problema.
  • Utiliza otros medios (enciclopedias, revistas, monografías, Internet, etc.) para ampliar la información obtenida.
  • No seas parco en las explicaciones. Abunda en los pormenores.
  • Sé organizado al exponer la información.
  • Intenta resolver por tí mismo las cuestiones antes de dirigirte a tu profesor.
  • Si pese a todo no lo logras, demanda su ayuda. Estará encantado de asistirte.
  • Utiliza con frecuencia el diccionario de la lengua española. Es esencial para esclarecer el significado y origen de los términos.