VOCABULARI TEMA 3
. Revolució
Canvi en profunditat, global i dràstic de les institucions polítiques i socials o de les estructures econòmiques d'una societat.
Revolució burgesa
Procés mitjançant el qual es va anar substituint el vell ordre de l'Antic Règim, basat en el feudalisme i en la monarquia absoluta de dret diví, per un nou ordre polític basat en la sobirania nacional, la divisió de poders, la representació a través d'eleccions periòdiques i el dret a la igualtat, a la llibertat i a la propietat. Tot això havia de ser reconegut i expressat per una constitució i garantit per la llei, la força pública i l'exèrcit. Els primers exemples de revolucions burgeses foren les revolucions nord-americana i la francesa.
Revolucions liberal-burgeses
Conjunt de revolucions promogudes per la burgesia seguint les noves idees de llibertat i igualtat de la Il.lustració. La seva acció consistí a desmantellar les estructures de l'Antic Règim (monarquia absoluta, sistema feudal, societat estamental) i a implantar un nou règim caracteritzat per la monarquia constitucional (o república), el sistema capitalista i la societat classista.
El cicle revolucionari burgès comença amb la revolució americana (1776-1783) i la revolució francesa (1789-1799) i es tanca el 1848.
. Revolució Francesa
Llarg i complex procés revolucionari que es va estendre des del 1789 fins al 1799, durant el qual la burgesia i els menestrals van aconseguir violentament acabar amb els privilegis de l'aristocràcia i van iniciar el camí de la llibertat i de la democràcia. La Revolució, model de revolució política burgesa, començà el 5 de maig de 1789 quan el rei va convocar uns Estats Generals i una bona part dels assistents es constituïren en Assemblea Nacional disposats a obtenir una constitució per a França. Després de diverses fases, va acabar el 1799 amb el cop d'Estat de Napoleó Bonaparte, que inaugurà una nova etapa de la història de França i d'Europa (l'època napoleònica, 1799-1815). La revolució francesa va provocar notòries transformacions: destrucció dels privilegis de l'aristocràcia, abolició dels drets feudals i eclesiàstics sobre els camperols, unificació del mercat nacional, superació de la societat estamental, obtenció d'una constitució escrita, limitació del poder monàrquic, separació de poders, eleccións periòdiques i reconeixement dels drets humans.
Ancien Régime
Designació de l'organització política, econòmica i social de la monarquia francesa anterior a la revolució del 1789. Emprada d'antuvi pels revolucionaris francesos per a indicar el canvi radical que pretenien acomplir.
Doctrina i sistema que defensen la llibertat política i econòmica com a dret per a tots els homes.
LIBERALISME
Al segle XIX els partidaris del liberalisme polític es basaren en unes formes democràtiques de govern: creació de parlaments, dret al vot, igualtat davant la llei, llibertat de premsa, d'associació, de creences, etc. Doctrina política sorgida de la Revolució Francesa i difosa ràpidament per tot Europa durant la primera meitat del segle XIX, que defensa la llibertat individual, el règim constitucional, la divisió de poders, la sobirania nacional, la participació ciutadana en l'activitat política i la llibertat econòmica. Durant la primera meitat del segle XIX, el liberalisme s'escindí en dues branques: el liberalisme moderat o doctrinari (de signe burgès i estès durant les revolucions de 1830), defensor de la monarquia constitucional, el sufragi censatari, la sobirania nacional, la llibertat de premsa i la igualtat jurídica; i el liberalisme radical o democràtic (més popular i estès durant les revolucions de 1848), defensor de la república, el sufragi universal, la sobirania popular, la premsa independent i la justícia social. D'aquesta darrera línia de pensament liberal sorgirien, més endavant, els partits democràtics.
.... Democràcia
Doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l'elecció dels governants.
Divisió de poders
Teoria política divulgada per Montesquieu en la seva obra "L'esperit de les lleis", segons la qual els poders de fer lleis (legislatiu), de jutjar (judicial) i d'executar i fer complir les lleis (executiu) han d'estar separats i exercits per persones i institucions diferents (assemblees o parlaments, tribunals i governs, respectivament).
Parlamentarisme
Règim polític en el qual el parlament, elegit democràticament, és l'eix de la vida política i la principal font de poder.
Parlament
Assemblea legislativa d'un estat, nació, regió, etc, els poders de la qual són regulats, generalment, per la constitució.
Constitució
Llei fonamental d'un estat que estableix i garanteix els drets i deures dels ciutadans i regula el sistema de poder, definint els òrgans i llurs formes i funcions, com també el conjunt de relacions entre ells.
Sobirania nacional
El poder polític recau en el conjunt de la nació i no està sotmès a cap altra força externa. Els individus que integren una nació deleguen aquest poder que per definició posseeixen i atorguen als seus representants. El principi de sobirania nacional postula que la legitimitat del poder emana de la nació i s'expressa mitjançant eleccions periòdiques.
SufragiManifestació de la pròpia voluntat en una assemblea, en unes eleccions, en una consulta, etc, per mitjà d'un vot. Perquè un sufragi sigui considerat democràtic i expressió real de la voluntat del poble, el vot ha de ser universal (tothom pot votar), lliure (s'hi pot presentar qui vulgui d'acord amb els requisits legals i es pot votar qui es vol), directe (ja que s'efectua sense intermediaris), igual (el vot de cada persona té el mateix valor) i secret (tothom pot votar qui vulgui sense haver de dir-ho a ningú).
Monarquia absoluta
Sistema polític predominant a Europa entre els segles XVI i XVIII, en què el rei concentra tots els poders (executiu, legislatiu, judicial). El seu poder absolut es justificava en considerar que li era delegat per voluntat divina.
Per extensió, qualsevol sistema polític en què el governant o la institució que exerceix les funcions de govern no té limitacions de tipus jurídic.
Doctrina que propugna, defensa i justifica el sistema polític absolutista.
Monarquia constitucional
Règim polític democràtic en el qual el rei, el cap de l'Estat, regna però no governa, ja que els seus actes sempre han de ser avalats per la signatura del president del govern o del ministre que en sigui responsable.
República
Forma de govern representativa, en la qual el càrrec de cap d'estat no és hereditari ni vitalici, sinó resultat d'una elecció popular, directa o indirecta.
La idea republicana neix amb el concepte de sobirania nacional i té les seves primeres realitzacions en la independència nord-americana i la Revolució Francesa.
Girondins
Dit dels membres d'un grup polític de la Revolució Francesa que actuà a l'Assemblea Legislativa i a la Convenció. Els girondins provenien de la burgesia enriquida pels béns comunals. El nom els venia del fet que tenien diversos diputats del districte de la Gironda. Llurs caps foren Brissot, Condorcet, Vergniaud, Gensonné i Guadet, entre altres. Feren perseguir els contrarevolucionaris i votar les lleis contra els emigrats i el clericat refractari (1791). Formaren un govern efímer, dirigit per Dumouriez (març del 1792), i en formar-se la Convenció (setembre) constituïren el grup moderat; defensaven la propietat, el lliurecanvisme i la república il•lustrada i temien el poble de París. Pel novembre foren eclipsats pels montagnards -radicals-, i la deserció de Dumouriez (abril del 1793) inicià llur caiguda, que culminà amb llur expulsió de la Convenció (juny) i llur persecució.
reacció de l'absolutisme europeu, la creació del Tribunal Revolucionari, dels comitès de Vigilància i del de Salvació Pública (març-abril del 1793), i per un cop d'estat s'erigiren en àrbitres indiscutibles de la Convenció (juny del 1793). Mort Marat i allunyat Danton del poder, Robespierre en fou el màxim representant en el període subsegüent Jacobins
Nom que reberen les persones que actuaren durant la Revolució Francesa d'acord amb uns mateixos principis ideològics que s'orientaven cap al republicanisme radical i la defensa de la democràcia directa, defensores també d'uns principis ètics i morals de tipus espartà, de l'antimilitarisme i del centralisme. El nom es deu al fet que els jacobins solien reunir-se a París en un convent dels dominics anomenat dels Jacobins. Els principals dirigents foren Maximilien de Robespierre, Louis-Antoine Saint-Just, Jean-Paul Marat i Georges-Jacques Danton.
Feuillants.
Hebertistes
Seguidors de J.R.Hébert, constituïren l'ala radical dels jacobins i controlaren el Club dels Cordeliers, i la major part de les societats populars. Foren hebertistes destacats P.G. Chaumette, J.N. Pache, J.B.N. Bouchotte, F.N. Vincent, C.P.H. Ronsin, A.F. Momoro i A.Cloots, entre altres. Aprofitant la seva influència en la Comuna, defensaren la taxació i la requisa de les provisions, contra els acaparadors i contra els rics, envers els quals propugnaren una política de terror. Sota la seva pressió foren votades diverses lleis —la dels suspectes i la dels màxims (1793)— i fou instituït el culte a la Raó. Havent organitzat una insurrecció (març del 1794), Robespierre, a qui acusaven de moderat, els féu arrestar i executar per la Convenció. El Club dels Cordeliers fou dissolt.
La Plana / El Pantà
La Plaine. Durant la Convenció Nacional, dit del poderós centre que donava suport tant als girondins com als jacobins.
Sans-culottes
Denominació que rebia la gent de les classes baixes i populars de la ciutat. Els seus principis, molt radicals, contenien elements propers als plantejaments socialistes de l'època. Defensaven la idea de la democràcia igualitària i directa i van actuar moltes vegades com a força de xoc en moments àlgids de la Revolució donant suport als jacobins. A partir de la reacció termidoriana foren neutralitzats. Rebien aquest nom perquè solien vestir pantalons a ratlles en lloc del pantaló curt o culotte característic de les classes benestants de l'Antic Règim.
. Club polític
Al s XVIII aparegueren també, a la França de la Revolució, clubs polítics de les tendències més diverses (Cordeliers, Feuillants, Jacobins, etc), que desenvoluparen una important funció político-revolucionària. Hi destacà el Club dels Jacobins (1789), conegut primer amb el nom de Club Breton i de Société des Amis de la Constitution i, des del 1792, amb el de Société des Jacobins, Amis de la Liberté et de l'Egalité. Durant la Convenció, aquests clubs adquiriren el caràcter d'entitats públiques que actuaven com a grups de pressió sobre el govern, i ressorgiren novament el 1848 amb caràcter republicà.
,
Assemblea dels Notables
A França, a l'antic règim, assemblea formada pels membres més representatius de cadascun dels tres estats que era convocada pel rei en els moments de crisi amb caràcter consultiu. Les més importants foren celebrades poc abans de la Revolució Francesa: el 1787 per discutir la reforma fiscal de Calonne i el 1788 per regular la composició dels estats generals.
Estats Generals
Durant la monarquia francesa, assemblea dels tres estaments (noblesa, clergat i tercer estat) i de totes les províncies convocada pel rei per obtenir subsidis extraordinaris i assegurar la unitat al seu entorn. Els electors formulaven prèviament unes peticions (cahiers de doléances) que lliuraven a llurs representants, però l'assemblea no prenia decisions. Foren reunits el 1789 per Lluís XVI, a proposta de Necker, amb un nombre més gran de membres del tercer estat que el dels altres dos estaments junts. Reunits a Versalles (maig del 1789), el tercer estat refusà el vot per estaments i exigí el vot individual. La negativa reial motivà que el tercer estat es proclamés en Assemblea Nacional i més tard en Constituent.
Tercer Estat
Nom donat, en l'estructura estamental de l'Antic Règim, al grup social que formava el conjunt de les forces productives, integrat per la burgesia, les classes populars urbanes i els camperols lliures.
Quart estat
Nom amb què era conegut el proletariat a l'època de la Revolució Francesa. Els tres primers estats eren constituïts, segons l'ordre jeràrquic de l'antic règim, per la clerecia, la noblesa i la burgesia.
Quaderns de queixes
Llistats de peticions o queixes elaborats pels estaments abans de la reunió dels Estats Generals el 1789. Aquests quaderns reflecteixen perfectament les apiracions de tots els grups socials, i, mentre que tots coincideixen en el descontentament respecte a la monarquia de Lluís XVI, privilegiats i no privilegiats difereixen radicalment en qüestions com ara la igualtat social o la dissolució del règim senyorial. Els cahiers de doléances reflecteixen clarament l'estat d'insatisfacció de la societat francesa.
Jurament del Jeu de Paume
Jurament que tingué lloc al trinquet (Jeu de Paume) de Versalles, el 20 de juny de 1789, per part dels diputats del tercer estat i de la clerecia. Mounier, diputat pel Delfinat, proposà que l'Assemblea jurés que no es dissoldria fins a l'establiment i la consolidació de la Constitució.
Assemblea Nacional
Assemblea Nacional Constituent francesa constituïda el 9 de juliol de 1789, que es transformà en Assemblea Legislativa el 1791. Entre la tasca legislativa duta a terme per l'Assemblea Nacional cal destacar la Constitució de 1791 i la promulgació de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (1789).
Presa de la Bastilla
El 14 de juliol de 1789, en un dels episodis més destacats de la Revolució Francesa, la Bastilla, símbol de l'absolutisme reial (era una fortalesa que s'utilitzava com a presó per a reus il.lustres o aristòcrates), fou assaltada i presa pel poble de París. La diada del 14 de juliol, aniversari d'aquest fet, fou declarada festa nacional l'any 1880.
Comuna de París
Administració revolucionària de París (1789-95). A partir del 14 de juliol de 1789 substituí el cos municipal i fou presidida per Bailly; fou constituïda legalment el 21 de maig de 1790 a base de membres elegits per les 48 seccions de la capital. La Comuna insurreccional (9 d'agost de 1792), no sotmesa a cap llei i dominada successivament per jacobins i hebertistes, esdevingué el veritable motor de la revolució i imposà la voluntat del poble treballador parisenc tant a l'assemblea nacional com, mitjançant comissaris delegats, als departaments: insurrecció del 10 d'agost, proscripció dels girondins, primeres mesures terroristes, matances de setembre, etc. Acceptà d'ésser progressivament suplantada (~setembre de 1793) pel Comitè de Salvació Pública, en virtut del prestigi de Robespierre. Quan aquest fou acusat, la Comuna intentà vanament de salvar-lo i desaparegué com a força política (83 membres guillotinats), bé que continuà funcionant fins a la dissolució de la Convenció.
Guàrdia Nacional
Organització armada ciutadana sorgida de la Revolució Francesa per a la defensa de la llibertat i de l'ordre intern.
La Gran Por
La Grand Peur. Revolta antisenyorial desencadenada a França als inicis de la revolució, consistent en l'assalt dels castells i monestirs i la crema dels arxius que contenien la documentació sobre la percepció dels drets feudals. La causa foren els rumors que, entre el 20 de juliol i el 6 d'agost, es difongueren pel camp francès i que parlaven de la invasió de tropes estrangeres o de bandits contractats pels nobles per tal de reprimir les revoltes.
. Ciutadans actius
Aquells ciutadans que tenien dret a vot, és a dir, els majors de vint-i-cinc anys que pagaven una contribució almenys igual al valor de tres dies de treball. Els que no tenien dret a vot eren els ciutadans passius.
Sufragi censatari
Sistema polític en el qual només poden ser electors els homes amb una determinada renda o amb títols (mestres, llicenciats universitaris, sacerdots...). Exclou les dones i la major part de la població. És un tipus de sufragi que restringeix el dret de votar segons el nivell d'impostos que l'individu paga a l'Estat.
. Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
Text votat per l'assemblea constituent francesa el 26 d'agost de 1789. La seva redacció recollia la influència de la declaració d'independència dels EUA (1776) i del pensament dels filòsofs del s XVIII. Proclamà la igualtat de tots els homes (article 1), i també els seus drets naturals i inalienables, que són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l'opressió (article 2). Declarà la preeminència de la sobirania de la nació, afirmà que la llei havia d'ésser l'expressió de la voluntat general (article 6), instaurà la llibertat d'opinió, d'impremta i religiosa, establí la separació de poders i, en el darrer article, insistí en la inviolabilitat del dret de propietat. Fou utilitzada com a preàmbul de la constitució del 1791 i tingué una gran influència en tots els moviments posteriors d'alliberament de l'absolutisme.
Constitució Civil del Clergat
Conjunt de disposicions legislatives de l'Assemblea Constituent de França (1790), sancionades per Lluís XVI, que regulaven la distribució dels oficis eclesiàstics, els nomenaments i la dotació del clergat. Les diòcesis passaren de 135 a 85, dividides entre 10 metròpolis, i les parròquies no podien tenir un àmbit inferior a les 6 000 persones; els únics càrrecs admesos eren els de bisbe i rector, amb desaparició de tots els altres (arquebisbes, canonges, etc); tots els pastors havien d'ésser designats per elecció popular directa, i els bisbes electes informarien el papa, però no en demanarien la confirmació; la jurisdicció diocesana era detinguda pel consell episcopal, el clergat era retribuït per l'estat, i els serveis religiosos eren gratuïts. Els bisbes diputats oposaren un moderat refús, insistint en el fet que el nou ordenament fos tractat amb l'Església. Pius VI publicà un breu (1791) condemnant aquesta constitució, fet que encara agreujà la situació de l'Església Gal•licana. Efectivament, la constitució havia estat aplicada i una seixantena de bisbes havien estat elegits i consagrats. La ruptura amb Roma significà la divisió entre l'Església «nacional» (constitucional, juramentada) i l'Església «de l'antic règim», d'obediència romana.
Departament
Cadascuna de les parts en què pot ésser dividit un territori. A França, els departaments, en nombre de 96 (a més de les colònies d'ultramar, com Guadalupe, la Martinica, etc, que són considerades també com a departaments), foren instituïts l'any 1790, en plena època revolucionària; tenen una certa personalitat administrativa i són regits per un consell general. Llur toponímia recorda sovint un accident geogràfic característic.
. Contrarevolució
Moviment polític orientat a combatre una revolució o a neutralitzar-ne els efectes. Sovint cerca una restauració de les institucions i privilegis anteriors i comporta sempre una consegüent repressió dels elements revolucionaris. Un exemple típic de contrarevolució és la que seguí la Revolució Francesa i que portà a la Restauració (1814-15).
Fugida de Varennes
Nom donat a la temptativa d'evasió de Lluís XVI de França —disfressat de majordom— amb la família reial (a la nit del 20 al 21 de juny de 1791). Preparada pel comte suec H.Axel de Fersen, amic de Maria Antonieta, hauria lliurat els reis a l'exèrcit del marquès de Bouillé i, en acabat, a la protecció d'Àustria. Reconegut per J.-B. Drouet, fill d'un mestre de postes, Lluís XVI fou tornat a París amb la seva família. La fugida desacredità el rei davant els revolucionaris.
Guerra de Vendée
Insurrecció contrarevolucionària que tingué lloc a la regió francesa de Vendée (1793-94). La causa immediata fou una lleva general, que incidí en el descontentament popular per la venda dels béns nacionals. El moviment aglutinà camperols, burgesos i aristòcrates reialistes, i fou atiat pels sermons dels capellans refractaris. Els insurrectes venceren a Châtillon-sur-Sèvres i a Vihiers, però foren derrotats a Nantes, Graville, Angers, Le Mans i Savenay, i, sotmesos a una repressió sagnant, s'acolliren a l'amnistia termidoriana.
Primera República Francesa
Període de la història de França que va des del 21 de setembre de 1792 al 18 de maig de 1804. Hom hi distingeix el període de la Convenció Nacional (1792-1795), el del Directori (1795-99) i el del Consolat (1799-1804), que donà pas a l'imperi hereditari de Napoleó I.
Convenció Nacional
Assemblea constituent que governà França des del 21 de setembre de 1792 fins al 25 d'octubre de 1795. Successora de l'Assemblea Legislativa, era composta per 749 diputats electes. Encarregada de redactar una nova constitució, proclamà la Primera República Francesa el mateix 21 de setembre. Pel desembre de 1792 obrí un procés contra Lluís XVI, que fou condemnat a mort. Aquest judici oposà definitivament els dos partis predominants, els girondins i els muntanyencs, que es disputaven per aconseguir els diputats independents, anomenats "els de la plana". Les primeres victòries franceses sobre els aliats afavoriren els girondins, però la derrota de Neerwiden (març de 1793), la retirada de Bèlgica i la traïció del general Dumouriez en comprometeren la situació. La Convenció hagué d'enfrontar-se alhora amb la primera coalició antirepublicana, amb l'aixecament reialista d'algunes regions, sobretot la Vendée, i amb l'agitació interna. Per inspiració dels jacobins, foren creats un Tribunal Revolucionari (març del 1793) i un Comitè de Salvació Pública (abril del 1793). La revolta del 2 de juny de 1793 donà el poder als jacobins, que desencadenaren el Terror i proclamaren una nova constitució. La invasió fou vençuda, però augmentaren la repressió, les execucions i la crisi econòmica. El 27 de juliol de 1794 (9 de termidor) Robespierre fou enderrocat pels moderats de "la plana", que amb l'ajut de l'exèrcit eliminaren la influència jacobina dins la Convenció. Els termidorians recuperaren la col•laboració girondina, optaren per la moderació a l'interior i l'agressió a l'exterior i proclamaren una nova constitució (setembre del 1795). L'1 d'octubre Bèlgica fou reincorporada a França, i el dia 5 fou sufocada una revolta reialista. Vint dies més tard la Convenció fou dissolta.
Sufragi universal
Sistema polític en què el dret de vot s'atorga a tots els ciutadans majors d'edat, sense distincions. Les dones van continuar excloses fins al segle XX.
. El Terror
Període de la Revolució Francesa que va des del setembre del 1793 al juliol del 1794, durant el qual els jacobins, dirigits per Robespierre, imposaren un règim dictatorial a tot el país, a través de l'actuació del Comitè de Salvació Pública. Un precedent fou l'anomenat "primer Terror", pel setembre del 1792, quan es produí una matança indiscriminada de presoners contrarevolucionaris, en un clima d'excitació per la invasió estrangera del territori francès. La primera onada, per l'octubre del 1793, fou provocada pel perill militar contra la Convenció; fou el moment de l'execució de Maria Antonieta i de nombrosos girondins. La segona onada (el Gran Terror), els mesos de juny i juliol del 1794, fou impulsada per Robespierre per tal de mantenir-se en el poder. El Tribunal Revolucionari de París en fou el gran instrument: ampliada la seva jurisdicció a tota la República, foren suprimides les garanties de l'acusat i hom podia dictar només dues menes de sentència: llibertat o mort. El Terror, que es complementà amb mesures de caire econòmic, finí amb la caiguda de Robespierre i l'inici de la reacció termidoriana.
Comitè de Salvació Pública
Òrgan de govern col•lectiu que regí França de l'abril del 1793 al juliol del 1794. L'elecció, per la Convenció, dels seus membres —primerament 9, i després 12— esdevingué una simple formalitat, i el Comitè, per sobre l'Assemblea, acabà imposant dictatorialment la voluntat revolucionària de París a la resta del territori. Hom distingeix el primer Comitè de Salvació Pública, dominat per Danton, del segon o Gran Comitè de Salvació Pública (a partir de juliol-agost de 1793), que acomplí, amb l'ajut de dotze comissions executives, una labor ingent. Comprenia un grup polític: Robespierre, assistit per Couthon i Saint-Just (el «triumvirat»), a més de Barère, Billaud-Varenne i Collot d'Herbois i un grup de tècnics, com Carnot (guerra), Prieur de la Côte d'Or (armament), Jean-Bon Saint-André (marina militar), Lindet (proveïments). Contra la crisi econòmica, extremà el racionament, el control dels preus i l'eliminació dels acaparadors. Contra els enemics interiors, practicà el règim del terror (execució de contrarevolucionaries, dantonistes, hebertistes), suprimí les llibertats de culte i de premsa, portà a cap la descristianització, implantà el calendari revolucionari i el culte a la deessa Raó, i, sobretot, en un intent de centralització absoluta, encarregà a un centenar de representants la missió d'imposar la seva política als departaments. Contra els enemics de l'exterior que havien envaït França, portà a cap la mobilització general, la fabricació d'armaments, l'organització dels exèrcits, tots els quals fets permeteren de redreçar la situació i d'emprendre la quarta etapa, victoriosa, de la guerra. Després de termidor i de l'execució de Robespierre i els seus, el Comitè perdé una gran part de les atribucions, que retornaren a la Convenció; i quan aquesta s'extingí, el 1795, desaparegué amb ella.
Tribunal Revolucionari de París
Organisme judicial d'excepció creat a París durant la Revolució Francesa. Funcionà del 10 de març de 1793 al 31 de maig de 1795, per tal de jutjar els contrarevolucionaris i els qui atemptaven contra la seguretat pública. Utilitzava procediments sumaríssims, i les sentències, que no podien ésser apel•lades, eren executades en el termini de 24 hores. El 16 d'abril de 1794 la jurisdicció d'aquest tribunal s'estengué a tot el territori de l'estat. Fou un dels instruments principals del Terror.
Economia de guerra
Reestructuració del sistema productiu d'un estat en situació d'excepció, en què totes les forces productives es posen en funció de les necessitats bèl.liques prioritàries.
Calendari republicà
Calendari decretat com d'ús obligatori a França per la Convenció el 24 d'octubre de 1793. Perdurà fins que Napoleó en decretà l'abolició i reintroduí el gregorià a partir de l'u de gener de 1806. Hom prengué el 22 de setembre de 1792, dia de l'equinocci de tardor, la data de la proclamació de la República, com a començament d'una nova era, i fou decretat que l'any civil comencés per l'equinocci de tardor. L'any era dividit en dotze mesos, tots de 30 dies: Vendemiari, Brumari i Frimari (tardor); Nivós, Pluviós i Ventós (hivern); Germinal, Floreal i Pradal (primavera); Messidor, Termidor i Fructidor (estiu). Els dies del mes eren dividits en tres dècades. Després del darrer dia del mes de Fructidor eren col•locats cinc dies suplementaris per obtenir un any de 365 dies; cada quatre anys, en comptes d'afegir-hi cinc dies, hom n'hi afegia sis.
. Reacció termidoriana
Cop d'estat que tingué lloc el 9 termidor de l'any II (27 de juliol de 1794) a la França revolucionària. Aprofitant que els atacs de Robespierre contra hebertistes i dantonistes havien debilitat les forces revolucionàries, els moderats provocaren la caiguda de Robespierre, que fou executat el 10 termidor juntament amb Saint-Just, Couthon i d'altres caps jacobins i, amb l'ajut de l'exèrcit, venceren la resistència popular de la Comuna de París. El triomf del cop d'estat significà la fi del Terror i del domini jacobí a la Convenció Nacional i posà el procés revolucionari a les mans dels elements moderats, que promulgaren la constitució de l'any III (1795).
Directori
Règim de l'estat francès establert per la Constitució de l'any III (setembre del 1795). Aquesta constitució, que donà nom al període de la història de França comprès entre el 26 d'ocubre de 1795 (4 de brumari de l'any IV) i el 9 de novembre de 1799 (18 de brumari de l'any VIII) i creà una república dirigida per la burgesia de negocis, més moderada que la del 1789. Instituí dos consells legislatius, els Cinc-cents i els Ancians (250 membres), que, elegits per sufragi censual en dos graus, tenien, respectivament, la iniciativa de les lleis i les votaven; el Directori, format per cinc membres, era elegit pels Ancians entre una llista de cinquanta membres proposada pels Cinc-cents; legislatiu i executiu eren renovats anualment, els consells en un terç i el Directori en una cinquena part; aquest darrer nomenava els ministres, però no controlava les finances, que eren gestionades per comitès especials nomenats pel legislatiu.
Consell dels Cinc-Cents
Assemblea que amb el Consell dels Ancians formava el cos legislatiu del Directori. Era composta per 500 membres elegits per tres anys i que havien de tenir més de trenta anys. Creat el 1795, pel cop d'estat de brumari (1799) fou dissolt per Bonaparte.
Conjura dels Iguals
L'intent més important d'assalt al poder des de les esquerres durant l'època del Directori francès. Dirigida per Babeuf, la conspiració (1796) va fracassar i els seus dirigents van ser empresonats i executats. En el Manifest dels Iguals, on Babeuf criticà l'obra de la revolució, afirmant que calia fer un pas més endavant per anar cap a la igualtat real, teoritzà sobre la necessitat de suprimir la propietat individual i de col•lectivitzar la terra.
Pau de Basilea
Denominació conjunta dels dos tractats conclosos entre França i Prússia i entre França i Espanya, respectivament, que posaven fi a la primera guerra contra la Revolució Francesa. Pel primer tractat (5 d'abril de 1795), Prússia atorgava a França, provisionalment, la vora esquerra del Rin. Pel segon (22 de juliol de 1795), França es retirava de la zona fronterera de l'Empordà i tornava als límits fixats pel Tractat dels Pirineus, posant fi a la Guerra Gran. Intentà, però, de fer-se cedir la Vall d'Aran, i se'n retirà només a canvi de la cessió de la part castellana de l'illa de Santo Domingo.
Divuit de Brumari
Cop d'estat del 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799) de Napoleó Bonaparte contra el Directori. Fou patrocinat per Sieyès, amb l'objectiu d'establir un govern fort que garantís les conquestes burgeses de la Revolució, enfront de l'antic règim i del jacobinisme i el moviment popular. Bonaparte, cònsol provisional amb Sieyès i Roger Ducos, l'endemà del cop d'estat esdevingué, en virtut de la Constitució de l'any VIII, primer cònsol amb amplis poders per un període de deu anys, acompanyat de dos cònsols merament consultius.
. Consolat
Règim polític de la darrera etapa de la Revolució Francesa (10 de novembre de 1799 — 18 de maig de 1804), nascut del cop d'estat del 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799) de Napoleó Bonaparte contra el Directori. Fou patrocinat per Sieyès, amb l'objectiu d'establir un govern fort que garantís les conquestes burgeses de la Revolució, enfront de l'antic règim i del jacobinisme i el moviment popular. Bonaparte, cònsol provisional amb Sieyès i Roger Ducos, l'endemà del cop d'estat esdevingué, en virtut de la Constitució de l'any VIII, primer cònsol amb amplis poders per un període de deu anys, acompanyat de dos cònsols merament consultius, Cambacères i Lebrun; hom repartí el poder legislatiu en consell d'estat, tribunal, cos legislatiu i senat (els tres últims, elegits per sufragi universal indirecte). Foren reorganitzats amb un criteri centralitzador l'ensenyament, l'administració, la justícia i les finances: posà fi al problema religiós creat per la Revolució (Concordat de 1801), i arribà a una pau favorable amb la segona coalició (1801-02). Aprofitant l'ambient propici creat, Bonaparte fou designat cònsol vitalici en un plebiscit (1802), i finalment el senatus-consultum del 16 de termidor de l'any X (3 d'agost de 1802) augmentà la centralització i les seves atribucions i li conferí la facultat de designar successor; el 1804 establí, finalment, l'Imperi hereditari.
Cònsol
A França, cadascun dels tres caps del poder executiu segons la constitució de l'any VIII (9 de novembre de 1799); el càrrec perdurà fins a la proclamació de l'Imperi (18 de maig de 1804).
La Marsellesa
Himne patriòtic militar compost el 1792 per Claude-Joseph Rouget de Lisle, oficial de l'exèrcit francès, a Estrasburg, sobre text propi. Dos mesos més tard fou cantat a Marsella en un banquet patriòtic, fet d'on prové el seu nom. Amb el temps foren fetes diverses modificacions al text i a la música. Actualment és l'himne de l'estat francès, bé que arreu té una significació republicanista i revolucionària.
El Catorze de Juliol
Nom amb què és conegut l'aniversari de la presa de la Bastilla.
Guillotina
Làmina tallant que cau guiada per dos muntants verticals i serveix per a decapitar els condemnats a mort. Aquest instrument de suplici, emprat al s XVI al migdia de França i a la península itàlica, fou proposat l'any 1789 per Joseph-Ignace Guillotin (1738-1814) a l'Assemblea Nacional com a mitjà de suplici únic a fi d'evitar sofriments als condemnats. Adoptada el 1792, quedà en desús en ésser abolida la pena de mort a França (1981).
________________________________________
________________________________________
Introducció
Vocabulari
Bibliografia
Inici
Tornar a Temes
CRONOLOGIA
1774 Lluís XVI, rei de França.
1776 Destitució de Turgot com a ministre d'Hisenda. És substituït per Necker (fins 1781).
1787 Assemblea dels Notables per a intentar solucionar la crisi financera. El Parlament de París exigeix la convocatòria dels Estats Generals.
1788-1789 Revolta dels privilegiats.
1788 Avalots populars a Dijon, Pau, Grenoble i Rennes (maig-juny). Necker, de nou ministre d'Hisenda.
1789 Convocatòria dels Estats Generals (24 gener). Redacció dels Cahiers de Doléances (febrer-abril). Obertura a Versalles dels Estats Generals (5 maig). El Tercer Estat es constitueix en Assemblea Nacional (17 juny). Jurament del Jeu de Paume (20 juny). Assemblea Nacional Constituent (9 juliol).
1789-1791 L'Assemblea Constituent.
1789 Presa de la Bastilla (14 juliol). Comença la Gran Por (20 juliol). Abolició del règim feudal (4 agost). Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (26 agost). Marxa a Versalles: el rei és obligat a signar els decrets d'agost i a fixar la seva residència a París (5 octubre); trasllat forçat del rei i la Cort a París (5-6 octubre). Fundació del Club dels Jacobins. Nacionalització dels béns eclesiàstics (2 novembre). Emissió dels assignats (14 desembre).
1790 Abolició de la noblesa (19 juny). Constitució Civil del Clergat: els eclesiàstics es converteixen en funcionaris de l'Estat (12 juliol).
1791 Llei Le Chapelier: prohibició de les vagues i associacions de treballadors (14 juny). Intent de fugida del rei i la seva família: es reconegut i retingut a Varennes (20-21 juny). Concentració popular a París (es demana el destronament del rei) i repressió militar (Lafayette): les tropes disparen (matança del Camp de Mart) (17 juliol). Proclamació de la Constitució, que estableix la Monarquia parlamentària (3 setembre). Es reuneix l'Assemblea Legislativa (octubre). El rei accepta la Constitució (14 desembre). Fundació dels primers clubs polítics de dones. Publicació de la Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana, d'Olympe de Gouges.
1791-1792 L'Assemblea Legislativa.
1792 França declara la guerra a Àustria (20 abril). La Guàrdia Nacional protegeix París (juny). Manifest del duc de Brunswick (25 juliol). Assalt al palau de les Tulleries: formació de la Comuna de París i destitució (empresonament) del rei (10 agost). Victòria francesa a Valmy (20 setembre).
1792-1793 La Convenció Girondina.
1793 Proclamació de la República Francesa (22 setembre).Comença el nou calendari republicà (22 setembre).Lluís XVI és executat (21 gener). França declara la guerra a Anglaterra i als Països Baixos (1 febrer). Revolta de la Vendeé (març). Creació del Tribunal Revolucionari (març). Creació del Comitè de Salvació Pública (6 abril).
1793-1794 La Convenció Jacobina.
1793 Aixecament dels sans-culottes. Govern jacobí (31 maig-2 juny). Detenció dels girondins (2 juny). Proclamació de la Constitució republicana de l'any I (24 juny). Marat és assassinat (13 juliol). Servei militar obligatori (23 agost). Llei del Màximum General (29 setembre). Començament d'El Terror (10 octubre).
1794 Hébert i altres radicals són executats (24 març). Danton i altres moderats són executats (5 abril). Últims esclats populars revolucionaris, durament reprimits (maig-juny). Victòria decisiva de les tropes republicanes a Fleurus (Bèlgica) sobre Àustria (26 juny). 9 de Termidor: caiguda i execució de Robespierre, Saint-Just i 20 dels seus partidaris (27 juliol).
1794-1795 La Convenció Termidoriana.
1794 Abolició del Màximum General (24 desembre).
1795 Cessament de l'emissió d'assignats (19 febrer). Fracassa una sublevació sans-culotte (12 de Germinal) (1 abril). Supressió del Tribunal Revolucionari (31 maig). Proclamació de la Constitució de l'any III (22 agost). Fracassa un aixecament reialista (13 de Vendimiari) (5 octubre).
1795-1799 El Directori.
1795 Es forma el primer Directori (31 octubre).
1796 Conjura dels Iguals. Babeuf i els Iguals són detinguts (10 maig).
1797 Execució de Babeuf (27 maig). Fallida de l'Estat. Cop d'Estat d'alguns directors, recolzats per Napoleó Bonaparte (18 de Fructidor) (4 setembre).
1798 Napoleó Bonaparte comença l'expedició a Egipte (19 maig). Victòria de Bonaparte a les Piràmides. Derrota de la flota francesa a Abu Qir enfront dels britànics (1 agost).
1799 Napoleó Bonaparte torna a França (9 octubre). 18 de Brumari: Cop d'Estat de Napoleó Bonaparte (9 novembre). Final de la revolució. Constitució de l'any VIII. Napoleó, Primer Cònsol.
Principals esdeveniments de la revolució
Període Any Data Esdeveniments
Assemblea
Nacional
Constituent
(1789-1791) 1789 17 juny Constitució de l'Assemblea Nacional.
1-15 juliol Moviments camperols.
14 juliol Sublevació del poble de París: presa de la Bastilla, fortalesa-presó.
4 agost Abolició del feudalisme.
6 agost Lluís XVI, a París.
26 agost Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà.
2 novbre. Nacionalització dels béns de l'Església.
1790 14 juliol Federació de la Guàrdia Nacional.
24 agost Constitució civil del clergat.
1791 20 juny Lluís XVI fuig de París i és capturat a Varennes-en-Argome.
30 setbre. Constitució de 1791.
Assemblea
Legislativa
(1791-1792) 1792 20 abril Guerra contra Àustria (que aviat esdevé guerra europea).
10 agost Caiguda de Lluís XVI.
Convenció
Nacional
(1792-1795) 1792 22 setbre. Proclamació de la República i instauració del nou calendari.
1793 21 gener Execució de Lluís XVI.
març Revolta camperola de La Vendée.
2 juny Els muntanyesos al poder.
juny Constitució de 1793.
10 setbre. Proclamació del govern revolucionari d'excepció.
17 setbre. Detencions en massa de sospitosos.
29 setbre. "Màximum general" de preus i salaris.
1794 març-abril Execució de dirigents radicals i moderats.
27 juliol Caiguda de Robespierre.
1795 9 febrer Pau amb Prússia.
1 abril Annexió de Bèlgica.
abril-maig Revoltes dels sans-culottes a París.
16 maig Pau amb els Països Baixos.
22 juliol Pau amb Espanya.
17 agost Constitució de 1795.
5 octubre Insurrecció reialista a París.
Directori
(1795-1799) 1796 10 maig Detenció de Babeuf i els Iguals.
10 octubre Pau amb Nàpols.
1797 19 febrer Pau amb el papat.
5 abril Pau amb el Piemont.
18 abril Armistici amb Àustria i fi de la guerra europea.
3-4 setbre. Detenció dels conspiradors reialistes.
18 octubre Tractat de pau de Campo Formio.
1798 11 maig Cop d'estat contra els jacobins.
1 juliol Campanya d'Egipte. Reinici de la guerra a Europa.
5 setbre. Establiment definitiu del servei militar obligatori i universal.
1799 19 juny Cop d'estat: els jacobins al poder.
9 novbre. Cop d'estat de Napoleó: inici del Consolat.
________________________________________
Introducció
Vocabulari
Personatges
________________________________________
Introducció
Vocabulari
