Revolució Industrial
Procés accelerat que va caracteritzar el pas de les societats agràries de l'Antic Règim a una nova etapa de creixement econòmic i demogràfic autosostingut, basat en la producció industrial. El procés comporta un conjunt de canvis que significaren la desaparició de l'Antic Règim econòmic (predomini de l'economia agrària de base feudal-senyorial) i la implantació del capitalisme industrial. Fou el resultat d'una sèrie de revolucions paral.leles i interconnectades, que afectaren la població, l'agricultura, la tecnologia, el transport i el comerç i les indústries tèxtil i siderúrgica. Els fets més destacats foren l'ús de l'energia del vapor, la mecanització del sector tèxtil i el desenvolupament de la metal.lúrgia i del ferrocarril. La Revolució Industrial no es va limitar a canviar el sistema econòmic, sinó que va fer trasbalsar les idees i els comportaments, va transformar la societat i va canviar el règim polític dels estats. El fenomen s'inicià a Anglaterra des de mitjan segle XVIII i s'estengué per Europa Occidental, els Estats Units i el Japó al llarg del segle XIX.
Capitalisme
Sistema o mode de producció caracteritzat per la tècnica avançada, la propietat privada dels mitjans de producció i la recerca del benefici màxim.
Capitalisme industrial
Sistema econòmic basat en l'acumulació de capitals a través de la indústria i el comerç.
Capital
Conjunt dels mitjans de producció -edificis, màquines, diners, valors- que posseeix tota empresa o societat i que són susceptibles d'originar una renda de període en període..
Banc
Institució econòmica que pren fons a préstec (dipòsits, obligacions, etc) i que, en certs casos, crea diner per a facilitar fons a qui desitgi un préstec.
Els bancs són societats finaceres, algunes de les quals s'especialitzen en guardar els diners de particulars (bancs de dipòsit) o en concedir crèdits a llarg termini (bancs de negocis).
Societat Anònima
Empresa formada per l'aportació de capitals de diversos socis. Societat mercantil en què el capital està dividit per accions, totes del mateix valor, que poden ser venudes i, fins i tot, si l'empresa és gran, poden negociar-se en borsa. Les primeres societats anònimes sorgiren a la dècada de 1850.
Amb ell triomfa l'economia de mercat. Economia de mercat
Sistema de producció en què predominen les relacions mercantils. És pròpia dels estats capitalistes.
Llei de l'oferta i la demanda
Principi econòmic segons el qual si l'oferta d'un producte és superior a la demanda, el preu baixa i s'estimula el consum. En cas contrari, quan la demanda supera l'oferta, el preu puja i s'estimula la producció pels beneficis que genera. Segons la doctrina del liberalisme econòmic és l'única llei que ha de regir en el mercat.
Crisi de sobreproducció
Excés d'oferta d'un producte que no es ven, o es ven poc, perquè ja el posseeixen la major part dels qui el volen i tenen mitjans per obtenir-lo (la demanda)..
La Revolució Industrial presenta un conjunt de revolucions.
A partir de la segona meitat del segle XVIII hi ha un augment important de la població, especialment a les ciutats. Revolució demogràfica
Procés a través del qual es passa del cicle demogràfic antic, caracteritzat per l'estancament de la població, a un nou règim demogràfic caracteritzat pel creixement constant de la població. Aquest fenomen comença al segle XVIII i va comportar un fort augment de la població i una urbanització creixent. El concepte fa referència als profunds canvis demogràfics experimentats per les poblacions europees dintre el procés anomenat Revolució Industrial.
Cicle demogràfic modern
Règim demogràfic propi de les societats industrials en què la població presenta un ritme de creixement constant i sostingut, a causa del manteniment d'unes elevades taxes de natalitat i el descens progressiu de la mortalitat, per una millora de l'alimentació i, més endavant, pels avenços mèdics i sanitaris.
Èxode rural
Abandó del camp per una part de la població o per la totalitat. La poca flexibilitat tradicional de l'economia agrícola hi fa difícil l'absorció d'un creixement demogràfic, fins i tot feble, i sempre s'han donat situacions episòdiques d'emigració, en general cap a les ciutats. La Revolució Industrial produí un creixent desequilibri econòmic i de nivell de vida general entre la ciutat i el camp. L'atracció de la ciutat, ateses les millors perspectives del sistema de vida urbà, absorbí, no solament l'excedent demogràfic rural, sinó d'altres persones; la població rural perdé l'equilibri i entrà en un procés irreversible de despoblament. La despoblació del camp dóna lloc a una reestructuració racional de l'agricultura i a un augment de la renda per càpita que pot neutralitzar l'atracció urbana, però generalment succeeix el fet contrari: l'èxode és selectiu, i els qui se'n van són els joves i els més emprenedors, amb la qual cosa la vida social i econòmica decau i s'intensifica l'emigració. L'èxode rural és un procés antic i ja pràcticament acabat als països industrialitzats. Només la urbanització del camp pot aturar-ne la despoblació. A la llarga, l'èxode permet la modernització de l'economia agrària.
Urbanització
Fenomen consistent en la creixença accelerada de les ciutats en població i en superfície i en l'expansió dels modes de vida urbans. Encara que apareix en fases històriques diverses, l'explosió urbana contemporània és un dels elements de la revolució demogràfica que, a les àrees de cultures europees, va lligada amb la Revolució Industrial. Alhora, a partir d'un ritme en el creixement de la població urbana, s'ha produït una ruptura que ha modificat qualitativament el paisatge urbà i el circumdant, ha estès els sectors econòmics secundari i terciari i ha relegat el primari a posicions marginals.
.
El camp també va conèixer notables canvis. Revolució agrària
Procés a través del qual l'agricultura tradicional, d'autoconsum, amb escassa productivitat i ús de tècniques de conreu endarrerides, esdevé una agricultura capitalista, orientada al mercat, gràcies a la progressiva modernització tècnica i a una sèrie de canvis jurídics que permeteren eliminar el feudalisme del camp i assegurar la màxima explotació dels camps.
Agricultura moderna
Agricultura capitalista, orientada al mercat.
Deixant enrere els vells sistemes de conreu. Rotació de conreus
Sistema de conreu consistent a alternar els conreus anuals sobre la mateixa terra. Generalment se sembra només una part de la terra deixant l'altra en guaret per sembrar-hi l'any següent (rotació biennal) o al cap de dos anys (rotació triennal).
Guaret
Terra de conreu que es deixa sense sembrar durant un any o més per deixar-la reposar.
Policultiu
Cultiu de diversos productes, en una mateixa zona, destinats a alimentar la població local.
El gran canvi jurídic va venir amb la possibilitat de tancar els camps. Enclosures
Mot anglès que vol dir "tancament, clos, tancat" i es refereix a les tanques que els propietaris col.locaven al voltant dels seus camps per garantir-ne la privacitat. A Anglaterra les enclosures acts ("lleis de tancats") van permetre tancar els camps als vells i nous propietaris per a que poguessin explotar-les. El procés de tancament començà a partir del segle XVI i afectà les terres de conreu (fins llavors explotades amb el sistema d'openfields -camps oberts-), els boscos i els prats comunals. D'aquesta manera, es consolidà la propietat privada en detriment dels pagesos pobres que es vegeren desproveïts dels usos tradicionals (pastura de ramats, recollida de llenya per a l'hivern, etc.) que feien de les terres ara privatitzades.
Cosa que va permetre de desenvolupar una nova agricultura. Excedent
Allò que sobra de la producció un cop s'ha consumit el necessari per sobreviure. A l'època industrial l'excedent és la part del producte social que sobrepassa el valor dels factors de producció emprats per obtenir-lo.
Monocultiu
Cultiu d'un sol producte molt rendible comercialment, en extenses zones d'un país determinat.
Rotació de conreus
Tècnica de conreu basada en l'alternança ordenada de diferents conreus en un mateix terreny, per tal d'obtenir el màxim rendiment i evitar, alhora, el guaret i l'esgotament del sòl. La rotació de conreus ha passat a un lloc secundari a causa de l'evolució dels adobs i de la maquinària agrícola.
Sistema Norfolk
Sistema aplicat primerament en el comtat de Norfolk (Anglaterra) que consisteix en l'abandonament de la rotació triennal i la substitució del guaret pel conreu de llegums i de cultius herbacis. Aquest nou sistema significava un augment de la producció, perquè augmentava 1/3 la superfície conreada. A més, els nous conreus herbacis van permetre disposar d'aliments per als ramats durant tot l'any, amb la qual cosa la ramaderia va experimentar un increment molt important. Aquest augment va permetre, al seu torn, utilitzar adobs d'origen animal, que reconstruïen la riquesa nutritiva del sòl i en milloraven la productivitat.
Apareixen noves tècniques i noves fonts d'energia.
Parlem d'una autèntica revolució tecnològica. .
Maquinisme
Introducció generalitzada, progressiva i a gran escala de màquines en el procés de producció. La Revolució Industrial significà un trasbalsament molt fort de les formes de producció de béns, puix que introduí l'ús generalitzat d'artefactes mecànics que aconseguien d'estalviar mà d'obra, ja fos actuant com a complement de l'activitat productora de l'home, ja fos substituint-lo totalment, si més no en unes fases molt concretes de la fabricació d'un bé determinat. El maquinisme s'inicià juntament amb la revolució industrial, o sia, a partir del s XVIII, bé que, com a element bàsic de la formació de tota la producció manufacturera i de les indústries bàsiques, no fou fins al s XIX que sorgí com a característica definidora d'una època, amb la generalització de l'ús de les màquines de vapor.
Màquina
Conjunt més o menys complex de peces sòlides (eixos, rodes, barres, etc) que serveix per a transformar un tipus d'energia en treball o en un altre tipus d'energia, o bé per a aprofitar l'acció d'una força per tal de produir certs efectes.
Màquina de vapor
Màquina tèrmica de funcionament alternatiu que utilitza el vapor d'aigua com a substància de treball i que transforma una part de l'energia interna del vapor en energia mecànica.
També una revolució comercial. Revolució comercial
Procés a través del qual s'amplia l'àmbit comercial. Per a poder vendre la producció en massa que caracteritza l'agricultura i la indústria modernes, va caldre ampliar els mercats locals i comarcals de l'Antic Règim i consolidar un mercat molt més ampli i homogeni. Fou la resposta a la necessitat creixent de trobar nous canals de distribució dels productes. La recerca de consumidors-compradors, va obligar a obrir mercats nous, tant a l'interior del país (articulació del mercat nacional) com a l'exterior (comerç internacional o mundial). La revolució comercial fou possible gràcies a la millora i l'augment dels mitjans de transport (revolució dels transports), entre d'altres factors.
Mercat
Lloc on es compra i ven un producte. Cal distingir entre mercat interior o nacional, el que està dins el marc de les fronteres d'un Estat, i mercat exterior, el que es dóna amb altres Estats..
Comerç colonial
Comerç marítim desenvolupat a partir del segle XVI entre les metròpolis i les seves colònies, que proporcionava matèries primeres per a les indústries, permetia vendre productes manufacturats i donava grans beneficis. Aquesta expansió comercial va afavorir la proliferació de mercaders, banquers i prestamistes i el desenvolupament de bancs i companyies comercials. L'acumulació de capitals del comerç colonial va permetre una gran prosperitat econòmica al llarg del segle XVIII, que fou clau per a forçar l'enderrocament de les estructures de l'Antic Règim.
Lliurecanvisme
Doctrina econòmica basada en el lliure canvi, per la qual cosa s'oposa a qualsevol discriminació contra les importacions de productes estrangers o a qualsevol obstrucció contra les exportacions de productes nacionals. El lliurecanvisme afavoreix la lliure circulació de productes entre països. Discrepa de l'existència d'aranzels, drets duaners i restriccions de productes. Està a favor de la llibertat de comerç tant pel que fa a les importacions com a les exportacions. Es contraposa a proteccionisme.
Proteccionisme
Doctrina econòmica que preconitza la defensa de la producció d'un estat, protegint els seus productes de la competència estrangera, normalment mitjançant l'establiment d'importants impostos duaners a les importacions. Política comercial que consisteix a defensar de la competència estrangera els productes d'un país mitjançant l'aplicació d'aranzels (impostos) que graven l'entrada de productes manufacturats i la sortida de matèries primeres. Es contraposa a lliurecanvisme.
I una revolució dels transports. Revolució dels transports
Procés en què es millora el sistema de transport. Experimentat des de la segona meitat del segle XIX , amb l'aparició del ferrocarril i del vaixell de vapor, va permetre una millor, més ràpida, més segura i més barata, circulació de passatgers i de mercaderies.
Ferrocarril
Sistema de comunicació i de transport en el qual els vehicles, enllaçats formant trens i remolcats per un vehicle motor, circulen per vies, constituïdes per dues peces d'acer paral•leles, els carrils, que sostenen i guien les rodes, amb pestanya, dels vehicles. En un sentit ampli, hom entén per ferrocarril el conjunt de les vies, amb els trens que hi circulen i les instal•lacions annexes.
Locomotora de vapor
Locomotora accionada per una màquina de vapor alternativa. El generador de vapor és una caldera de tubs de fum, i el vapor és pres del dom, situat a la part superior de la caldera.
Vaixell de vapor
Vaixell propulsat per l'energia del vapor d'aigua.
...
...deixen pas a noves formes de producció industrial.
Neix la indústria moderna, caracteritzada pels canvis tecnològics (mecanització) i econòmics (sistema fabril). Indústria
Conjunt d'activitats dedicades a la transformació de les matèries primeres mitjançant maquinària, per tal d'obtenir béns manufacturats.
Industrialització
Procés a través del qual es transforma l'estructura productiva tradicional d'una formació social cap a l'enfortiment i modernització dels sectors industrial i de serveis.
Indústria moderna
Indústria capitalista, orientada al mercat. Es caracteritza per la progressiva modernització tècnica i un nou sistema de treball (sistema fabril).
Mecanització
Utilització generalitzada de maquinària en el procés de producció, que suposa una reconversió en l'aplicació de la força de treball, de manera que sigui més productiva.
Sistema fabril
Nou sistema de treball, que substitueix el sistema artesanal en els tallers, consistent en la concentració de treballadors i màquines en un únic espai, la fàbrica.
Durant la primera meitat del segle XIX, es modernitza la indústria tèxtil cotonera.
.
Indústria tèxtil
Nom donat genèricament al conjunt d'indústries lleugeres directament relacionades amb l'obtenció de fils i amb llur tissatge. Inclou les indústries dels filats, dels teixits, de la confecció, dels acabats i dels aprests. Com a factors de localització de la indústria tèxtil han predominat, més que no pas les matèries primeres, l'existència d'un mercat consumidor, l'estat de la tècnica, les disponibilitats de mà d'obra i de fonts d'energia i també una tradició industrial.
Indianes
Nom genèric dels teixits de cotó, o de cotó amb mescla d'altres fibres vegetals o artificials, estampats per una sola cara en un color o més.
Amb noves màquines, tant en la filatura com en el
Spining-jenny
Primera màquina filadora, feta anar manualment, que podia filar diversos fils alhora. Fou inventada cap el 1764 per Hargreaves.
Water frame
Filadora de cotó inventada el 1768 per Arkwright, que, com que funcionava amb energia hidràulica, es movia contínuament. La water frame no reproduïa les operacions manuals, sinó que el procés del filat era concebut per a ésser fet mecànicament.
Mule-jenny
Filadora inventada el 1779 per Crompton, que de seguida va funcionar amb vapor. Fou la primera filadora que va utilitzar l'energia del vapor. Aquesta nova màquina de filar cotó combinava elements de la spinning-jenny de Hargreaves i de la water-frame de Highs, produïa un fil fi i fort alhora, apte per a la fabricació de tota mena de teixits; pel seu caràcter híbrid la màquina de Crompton rebé el nom de mule-jenny.
Teler
Aparell o màquina (teler mecànic) que serveix per teixir.
Llançadora
Peça de fusta dura, de fusta resinificada i premsada o de material sintètic, en forma de barca, amb les extremitats afusades i guarnides amb puntes de ferro, que hom empra per a teixir.
Llançadora de volant
Llançadora proveïda de rodes que hom emprava en els telers de mà que tenien taules. Fou inventada el 1733 per Kay, que l'aplicà al teler manual.
Teler mecànic
Teler que funciona per mitjans mecànics. El 1784 Cartwright inventà el primer teler mecànic utilitzable a escala industrial. Substituí els antics telers manuals.
L'obtenció de carbó, ferro i acer, amb nous sistemes de producció, fou bàsic per a la nova indústria. Carbó de coc
Residu de la destil•lació seca dels carbons bituminosos, o d'altres combustibles, com el petroli, en el procés anomenat coquització. És un material coherent, d'estructura cel•lular, de color fosc que va del negre pur al gris argentós, i de mides, porositat i duresa variables. La seva densitat real oscil•la entre 1,85 i 1,90, però la seva porositat fa que tingui una densitat aparent inferior a la del carbó de pedra. El poder calorífic pot arribar fins a 35 600 kJ/kg. La composició varia segons el material de partida i sobretot segons la temperatura de destil•lació. És emprat principalment com a combustible d'alt forn, com a reductor en altres processos metal•lúrgics i com a combustible domèstic. El coc metal•lúrgic ha de posseir un alt contingut de carboni, i, si és destinat a alts forns, ha de tenir, a més, resistència a la compressió per tal de suportar la càrrega, propietats que són obtingudes en la coquització, a alta temperatura (més de 900°C). Els cocs obtinguts a baixa temperatura, com el que prové de la fabricació del gas d'enllumenat (amb volàtils de l'ordre del 16%), són emprats solament com a combustibles domèstics.
Acer
Fonamentalment, mescla de ferro i d'una petita quantitat de carboni. El ferro pur per si sol (ferrita) ofereix poca resistència i duresa i sofreix deformacions plàstiques; amb l'addició de carboni augmenten les seves aptituds de resistència i duresa així com el límit elàstic, tot disminuint-ne la ductilitat. El percentatge de carboni que caracteritza l'acer és comprès entre el 0,05 i l'1,70%. La propietat principal de l'acer és el fet que els seves qualitats de resistència, per una composició determinada, poder ésser variades considerablement per un tractament tèrmic adequat: el tremp, que consisteix en un refredament intens després d'un escalfament per sobre del color roig. En llenguatge corrent, el ferro i l'acer es confonen quan aquest és de baix contingut en carboni.
Pudelació
Procediment metal•lúrgic d'obtenció de ferro industrial o d'acer de baix contingut de carboni. Inventat el 1784 per l'anglès Cort, anà caient en desús i fou abandonat fa uns quants anys. Consisteix a agitar manualment en un forn de reverber un bany de ferro colat líquid al qual hom afegeix una determinada quantitat d'escòria ferruginosa fins que el carboni és eliminat i les impureses són acumulades en l'escòria, que és separada del ferro, en estat pastós i formant boles, per martelleig.
Laminatge
Operació de laminar un material. En el cas de la siderúrgia, el laminatge anà lligat a la pudelació.
oxidació elimina els constituents menors de la fosa menys nobles que el ferro (carboni, sofre, fòsfor, etc), i és aconseguit un acer dolç que, mitjançant l'addició controlada d'aliatges mares dels elements necessaris, hom porta a la composició desitjada. Aquest procediment, que dóna un acer de bona qualitat i a baix preu, fou molt emprat durant la segona meitat del s XIX, i, bé que ha cedit importància al procediment de Siemens-Martin, continua essent emprat a gran escala. Des de l'acabament de la Segona Guerra Mundial el procediment ha tingut una nova revifalla a causa de la introducció del procediment LD.
Tots aquests canvis obeïen a una nova manera de pensar, una nova doctrina econòmica. Liberalisme econòmic
Doctrina i sistema econòmic basats en la convicció que la llibertat de tots els comportaments individuals garanteix una producció òptima al mínim cost possible. Creu que el mercat és el regulador natural de l'activitat econòmica i que s'ha de deixar lliure amb el mínim d'intervenció per part dels poders públics.
Teoria econòmica que constitueix la base ideològica del capitalisme sorgit de la Revolució Industrial. Fou Adam Smith qui va formular els seus principis doctrinaris. El liberalisme econòmic considera que per tal d'estimular el creixement i el progrés econòmic cal que es donin les condicions següents: la supressió de les reglamentacions que limiten la llibertat per invertir, la lliure evolució dels preus segons el mercat i la llei de l'oferta i la demanda, la llibertat d'ocupació i de contractació, i la intervenció mínima de l'Estat en matèria econòmica, que només s'ha de reservar el paper de garant dels principis de llibertat econòmica, d'igualtat, de propietat i de seguretat.
Escola clàssica
Grup d'autors que formen l'eix del pensament clàssic en economia, des de la publicació, el 1776, de l'obra d'Adam Smith La riquesa de les nacions. Amb Adam Smith són autors principals d'aquesta escola Thomas Robert Malthus i David Ricardo. També cal considerar clàssic Karl Marx, car ell mateix s'anomenava ricardià i fou qui va dur més lluny les conseqüències dels postulats clàssics, especialment de la teoria del valor-treball. Aquests autors posen ordre al caos existent en els estudis econòmics (i aquest ordre serà el sistema clàssic): veuen la necessitat d'un principi unificador dels fenòmens econòmics tot cercant de trobar els factors més importants que hi influeixen; empren el mètode deductiu i arriben a graus d'abstracció considerables, bé que fan referència a fets històrics per tal de reforçar llurs arguments. Separen ciència i política, però no s'abstenen de fer recomanacions pràctiques, en les quals no sempre coincideixen. Llur sociologia es basava en l'utilitarisme: creien que els individus, moguts per instints egoistes i cercant llur profit, reeixirien en l'obtenció d'allò que constitueix l'interès de la comunitat.
Escola de Manchester
Escola de pensament econòmic, polític i social, lligada a les activitats d'un grup d'homes de negocis de Manchester, encapçalat per Cobden i Bright, durant els anys 1840-55. Damunt la base de l'experiència comercial, de l'ètica utilitarista i de les creences religioses de les noves classes mitjanes sorgides de la Revolució Industrial, defensava un lliurecanvisme extrem, no solament com una garantia d'expansió econòmica, sinó com una seguretat contra les crisis i el descontentament social.
Llei de l'oferta i la demanda
Principi econòmic segons el qual si l'oferta d'un producte és superior a la demanda, el preu baixa i s'estimula el consum. En cas contrari, quan la demanda supera l'oferta, el preu puja i s'estimula la producció pels beneficis que genera. Segons la doctrina del liberalisme econòmic és l'única llei que ha de regir en el mercat.
Llei de bronze del salari
Teoria referent al salari en una economia capitalista, formulada el 1869 pel socialista alemany Ferdinand Lassalle. Es basa en l'afirmació que el nivell de salari no pot ultrapassar el nivell de subsistència necessari per a la manutenció del treballador i assegurar la seva reproducció. La teoria de Lassalle i, en general, la de tots els socialistes no marxistes (Léonard Sismondi, Louis Blanc, Charles Fourier, etc) coincideix amb les formulacions d'Adam Smith i de David Ricardo, que recolzen sobre la teoria de la població, de Malthus. Segons Smith, els salaris tendeixen a coincidir amb el nivell de subsistència, bé que en algun moment hi poden estar per sota o per sobre. Si es troben per sobre d'aquest nivell, l'oferta de treball augmentarà, per raó de la disminució de la mortalitat infantil i de l'increment de la taxa de natalitat; si s'hi troben per sota, l'augment de la mortalitat i la restricció dels naixements provocarà la disminució de l'oferta de treball. Ambdós casos tendeixen a fer coincidir el salari amb el nivell de subsistència. Marx atacà aquesta teoria en afirmar que el salari era una una categoria històricament condicionada i que, per tant, variava d'acord amb les circumstàncies socials, malgrat que el mínim fos constituït per la quantitat necessària per a sobreviure el treballador i assegurar la seva reproducció.
Malthusianisme
O maltusianisme. Doctrina antinatalista que aconsella la restricció voluntària de la procreació, basada en la teoria de la població de T.R.Malthus. Segons aquesta, el destí inevitable de la humanitat és la pobresa: la població tindrà tendència a créixer més ràpidament que els mitjans de subsistència fins a assolir un nivell dictat per aquests mitjans. Dos tipus de factors poden, tanmateix, evitar una densitat de població que condemni la humanitat a l'escassetat econòmica: els factors que augmenten el coeficient de mortalitat (guerres, la misèria mateixa) i els que disminueixen el coeficient de natalitat (el "vici" —terme que inclou la contracepció— i l'autocontenció moral). Des d'un punt de vista polític i econòmic, la influència del maltusianisme, que penetrà les teories econòmiques clàssiques, fou important: frenà l'optimisme econòmic de la primeria del s XIX i justificà, durant prop d'un segle, el sistema lliurecanvista, una política de salaris fonamentada en el cost de la satisfacció de les necessitats més estrictes i l'oposició als intents de reforma social i econòmica.
Les transformacions econòmiques comportaren grans canvis socials. La societat agrària estamental va deixar pas a la nova societat urbana industrial. Societat estamental
Societat dividida en estaments. Es tracta d'una societat de tipus aristocràtic, on una minoria, la noblesa i l'alt clergat (estaments privilegiats), domina la gran majoria de la població (l'Estat pla), bé com a governants, magistrats, grans propietaris o bé monopolitzant els alts càrrecs militars, eclesiàstics o polítics.
Cada estament tenia una condició jurídica diferent, cosa que comportava una gran desigualtat social i legal entre els individus.
Societat classista
Societat dividida en classes. Es tracta del model típic de la societat burgesa capitalista, on cada grup -o classe- es classifica en la jerarquia social en funció de la seva propietat o el seu capital. Així, els nous grups socials venen definits per la propietat o el capital que posseeixen, distingint-se un ampli ventall de categories socials, des de les classes altes-riques fins a les classes més baixes-pobres.
Malgrat que totes les classes socials tenen teòricament una condició jurídica igual, segueix existint la desigualtat econòmica i, per tant, la desigualtat d'oportunitats.
Classe social
Grup social que es distingeix dels altres per la seva relació de propietat respecte als mitjans de producció i de distribució.
En la que es destaquen dues grans classes socials: la burgesia i el proletariat. Burgesia
En el sistema capitalista de divisió del treball i de relacions de la propietat sorgit a Europa a mesura que anava desapareixent l'estructura social medieval en estaments, estrat social els membres del qual són posseïdors del capital industrial i financer.
La burgesia es formà al si de la societat feudal com un nou tipus de grup social que, abandonant tota dependència directa de la terra, s'emancipà de l'estructura feudal i fonamentà la seva existència en l'intercanvi de béns que ell no havia produït. Als ss XVI i XVII l'augment de població, el comerç colonial, amb la considerable afluència d'or, l'aparició de la distribució capitalista del treball al camp per part dels mercaders i la puja general dels preus augmentà el poder econòmic de la burgesia comercial. Amb les transformacions agràries i la formació del capital comercial al s XVIII la burgesia esdevingué prou potent per a posar fi a l'antic règim, ocupar el poder polític (1789) i, tot formulant el concepte de nació, crear l'estat liberal burgès. Per al seu accés al poder comptà amb les classes proletàries i pageses, però consolidà el seu ascens sobre la repressió d'aquestes classes, a les quals, a més, negà sovint la participació en la gestió política (sufragi censatari). La burgesia creà i imposà nous conceptes morals, polítics, jurídics i culturals (individualisme, llibertat de consciència, tolerància de cultes, llibertat d'expressió, igualtat civil i fiscal, el concepte de ciutadà i de sobirania nacional, inviolabilitat de la propietat privada, etc), i al llarg del s XIX anà concretant les formes de lluita política democràtica pròpia de la burgesia industrial a través de la creació dels partits i la lluita parlamentària. La burgesia al poder, en una primera etapa lluità a favor del liberalisme en matèria econòmica. Amb l'aparició de la Revolució Industrial, esdevinguda a Anglaterra als ss XVIII i XIX, i l'expansió de la industrialització al continent, aparegué la burgesia industrial, amb la qual, a través ja de mesures proteccionistes, es consolidà la unificació del mercat nacional, que a Alemanya i a Itàlia havia de tenir un caràcter polític de lluita d'independència i d'unificació nacional. Amb la burgesia industrial aparegué el concepte modern de burgesia, antagònica del proletariat. La seva història es confon aleshores amb la del capitalisme.
Proletariat
Classe social constituïda pel conjunt dels obrers industrialitzats i dels camperols sense recursos que donen llur força de treball en canvi d'un salari. Fruit del sistema capitalista de producció, el proletariat apareix com a classe amb la Revolució Industrial del s XIX, la qual, ultra desposseir de llur terres la majoria de camperols, comportà la davallada de l'artesanat per mitjà de la separació dels obrers de llurs mitjans de producció. La nova classe es caracteritzà pel fet que els seus membres no podien subsistir si no era venent la força de treball als propietaris del capital.
________________________________________
Introducció
Vocabulari
Personatges
